Monday, June 22, 2009

La Fundació Joan Miró de Palma presenta la col·lecció “Barceló abans de Barceló. 1973-1982”


La Fundació Joan Miró de Palma, de la qual ja en parlarem en una altra entrada, presenta la col•lecció inèdita de l’artista mallorquí Miquel Barceló (Felanitx, 1957).una selecció de l’obra inicial i més desconeguda de Miquel Barceló, aquella que va des del 1973 fins a l’any de la seva instal•lació definitiva en el context internacional amb la participació a la Documenta de Kassel el 1982. L’objectiu principal d’aquesta mostra és donar a conèixer un conjunt de més d’un centenar d’obres, moltes inèdites, que presenten alguns dels trets més significatius i perdurables en la trajectòria de l’artista. Les obres pertanyen a la col•lecció personal de Barceló i a diferents institucions públiques i privades d’Espanya i de França i a col•leccions particulars. L’exposició s’ha dividit en sis apartats: Bestiari, Vanitas, Poesia experimental, Llibres, Retrats i autoretrats, i Elements del paisatge.

BESTIARI

Persecució nocturna en la perifèria de la ciutat, 1981
Tècnica mixta sobre tela

La fascinació de l’artista pel món animal és una de les més destacades i impregna tota la seva trajectòria. Animals i bèsties del fons marí o de la superfície terrestre transformats: escarabats, pops, peixos, cans… formen un particular repertori que pot ser detallista, zoomorf i a voltes teratològic.

VANITAS


Un dels grans temes de M. Barceló és el pas del temps, que pot adoptar una àmplia iconografia i variants lingüístiques. En aquest període inicial es concreta en el procés de transformació de la matèria orgànica, en l’interès per la vida més enllà de la mort, en una actualització, en definitiva, del clàssic tema tan volgut per la sensibilitat barroca.

POESIA EXPERIMENTAL

La relació de Barceló amb la pràctica de la poesia experimental abraça aproximadament de 1975 a 1978, i la podríem diferenciar en dos vessants: el primer té a veure amb el joc que ofereix la combinatòria de text i imatge, o de la lletra i la forma; el segon es relaciona amb la poètica de l’objecte, la seva acumulació i encapsament.

LLIBRES


Els temes del llibre, la biblioteca o l’artista llegint són molt significatius en la dècada dels anys vuitanta i, com ha dit el mateix artista, la seva presència constant és una manera d’insistir en l’experiència del coneixement com a acte de treball del pintor. Aquí presentem els inicis d’aquesta investigació formal en dibuixos i llibres pintats.

RETRATS I AUTORETRATS


Des dels seus inicis M. Barceló ha mostrat interès per l’autoreferència, que va del narcisisme a la brutalitat, i que es desenvolupa de manera paral•lela al tema del retrat, especialment de persones molt properes a l’artista. És recurrent el tema de l’artista com a pintagossos, però també el fum, la taula o el pinzell funcionen a tall d’indicis de la seva presència.

ELEMENTS DEL PAISATGE


Barceló, en aquest període, té un concepte ampli de la natura i del paisatge. Un concepte que abraça elements com els esquelets i les fulles i les papallones, els pigments i els sediments, els regalims matèrics i les pigmentacions, les platges i els espais acotats...

1 comment:

Anonymous said...

Com anem? Soc una seguidora desde Mar del Plata, Argentina. Els teus blogs me semblen molt interesants. Fins aviat!