Breu història de Mallorca i les Balears (II)

Restes romanes de Pollentia

Tal i com anunciarem al anterior escrit, avui dedicarem el capítol a l’estada dels romans a les Illes.

Aquesta gent varen arribar l’any 123 AC., de la ma de Quinto Cecilio Metelo, a qui anomenarien el “Balearicus” quan va tornar, victoriós, a Roma.
Però sembla ser que la gent d’aquí no li ho va posar pas fàcil. Les illes tenia els seus propis exèrcits, els foners, acostumats ja a lluitar contra els romans per quan s’havien enrolat sovint amb els cartaginesos como a mercenaris, en les famoses guerres púniques entre les dues potències mediterrànies. Dos anys li va costar a l’home de assolir la seva conquesta.
Un cop conquerides les Illes, Metelo va fundar les dues ciutats, Palma i Pollentia (a on ara hi ha la ciutat d’Alcúdia) i, diuen els escrits, que va poblar les illes amb tres mil nous colons procedents de la península. Segurament la població autòctona devia haver quedat molt minvada desprès de la guerra contra els romans.
Al començament, el procés de romanització degué de ser molt lent, doncs Roma es trobava, en aquells moments, sacsejada per baralles civils que acabarien determinant el pas de República a Imperi.

Com ens explicava en Ferran Soldevila (Història de Catalunya, p.12 Ed. Alpha, 1934): “Poc centralitzador, per començar, estenent la xarxa de la seva administració provincial i dels seus impostos, dosificant el grau de llibertat de les comunitats polítiques dels pobles sotmesos, respectuós amb el dret i la religió dels indígenes, l’autonomia d’aquelles comunitats desapareix mica en mica davant l’imperi, i el dret romà i la religió romana substitueixen, al menys als principals nuclis urbans, el dret i els cultes indígenes.”

A més de les dues ciutats ja esmentades, se’n fundaren dues més Guium i Tucis, a part de la confederació amb la ja existent ciutat de Bocchoris a l’actual Port de Pollença.

Tal com ens anunciava Soldevila, poc a poc, el dret, la llengua i la superioritat de la civilització romana acabaren per imposar-se del tot i les illes, integrades a la província peninsular de Tarraconensis, acabà convertint-se en un important centre comercial de la Mediterrània occidental, degut a la seva situació estratègica.

Al mateix temps, es desenvolupava un fort progrés de la ramaderia i l’agricultura, impulsats per les noves tècniques aportades per la nova civilització, convertint-se en un important centre productor de blat i vi.

Durant la dominació romana, el centre urbà més important de les illes fou Pollentia, segurament degut a la seva posició envers a Roma, i la ciutat viuria una època d’esplendor que no es veuria interrompuda fins l’arribada de la tribu germànica dels vàndals cap el 425 DC, que saquejaren l’illa i destruïren la seva capital administrativa, Pollentia.
A partir del 455, les illes entrarien a formar part del Regne Vàndal fins el 534, que varen arribar els bizantins, sota el cabdillatge de Justinià I (527-565) i de les mans del seu general Apol·linar.
Després de que els bizantins fossi’n expulsats del Nord d’Àfrica i de la península, Mallorca quedà aïllada de tot i, encara que nominalment pertanyia al imperi bizantí, a la realitat va disposar d’una total independència des de l’any 698 fins al 903, en que va ser incorporada al imperi islàmic d’Al-Andalus.

Sobre el període islàmic en parlarem en el proper escrit.

Una altra imatge de Pollentia, el Forum romà