Friday, July 24, 2009

Els patis de Palma (II)

Continuant amb la sèrie d’articles sobre els patis de Palma, avui comentarem els que duen els números ú i dos a la ruta.


Pel que fa al primer, el de Can Juny, que es troba al número 13 del carrer de Can Savellà, és un pati construït en el segle XVI amb un estil gòtic sobre la base d’un pati medieval anterior i que va ser reformat al s. XVII. Tanmateix, al segle XIX s’hi va afegir el pòrtic.

En els capitells del pati s’hi troben els escuts de les famílies Berga, Cotoner, Sala i Juny. Conte la tradició, encara que no n’hi ha constància històrica, que en aquesta casa s’hi va allotjar l’emperador Carles V, la qual cosa donà motiu per a la col·locació d’una finestra renaixentista amb l’efígie del emperador, encara que com va dir l’arxiduc Lluís Salvador: “tal volta només sigui l’expressió de la fidelitat a Carles V del propietari de la casa” . Aquesta finestra passaria a formar part del Palau March al segle XX.

El portal, d’arc de mig punt, comunica amb l’entrada, amb coberta d’enteixinat de fusta. Un arc rebaixat amb pilastres que tenen un capitell d’inspiració jònica i una base quadrangular amb decoració ungulada, dona accés al pati, mentre que, a la dreta, un arc de mig punt dona pas a l’escala que té una senzilla barana de ferro. Al fons un altre arc rebaixat permet l’existència d’un altre tram cobert. Al mig del pati s’hi pot trobar una pica de secció octogonal.


Segons la història documental, al segle XVI era propietat de la família Pi de Juny, el darrer dels quals, Joan Pi de Juny i de Verí, va morir al 1640. Els fideïcomisos de les famílies Despí i de Juny varen passar a la família Sala, essent heretats, posteriorment, per la família Berga. Ja en el s. XVIII trobem que la propietat és de la família Cotoner la qual en el s. XIX la ven a Bartomeu Borràs i aquest, posteriorment la transferiria a Jacint Sastre Quetglas, qui va instal·lar-hi un taller de sabates. De l’any 1920 al 1974 la propietat seria del Bisbat de Mallorca.
Finalment, a l’any 1994, l’Ajuntament de Palma concedia llicencia per que l’edifici es convertís en un edifici plurifamiliar de vivendes.


Pel que fa al segon, és el de Cal Marqués de Vivot, conegut popularment com a Can Vivot o Can Sureda, que es troba situat al número 4 del carrer de Can Savellà.

Aquest pati forma part d’una reforma general de la casa que va ser duta a terme per l’arquitecte valencià Jaume d’Espinosa.

La casa pertanyia a la família Villalonga fins el s. XVII en que per matrimoni va passar a mans de la família Sureda. Al 1725 en Joan Sureda i Villalonga (1669/1752), primer marqués de Vivot, va encarregar la construcció del pati sobre les anteriors bases medievals que ja hi existien.

Fou precisament en aquesta casa on es tramà la conspiració felipista en favor dels Borbons durant la guerra de Successió. Degut a això, en Joan Sureda fou detingut i traslladat a Barcelona on va ser condemnat a mort. En el darrer moment es va poder alliberar i tornar a Mallorca amb l’expedició borbònica, motiu pel qual va ser recompensat pel rei Felip V atorgant-li el títol de marqués a l’any 1717.

El nou marqués, però, ja havia emprès anteriorment reformes a la seva finca coneguda anteriorment com Can Villalonga. Cap a l’any 1690 adquiriria algunes finques adjacents, com ara La Gavella de la Sal d’en Catlar, dipòsit de sal que encara conserva els arcs apuntats del s. XIII, l’hort d’en Juny, Can Berard i Can Armengol. Les restes més antigues que es conserven de tot el conjunt són uns espais coberts de volta de canó que s’han identificat com uns cellers d’origen islàmic i es troben en els soterranis.


La finca està documentada l’any 1864 a la “Lista electoral rectificada” on apareix com a propietat de Joan Sureda i Boxadors, de professió “hacendado” amb una quota de “65.377 libras”.

Aquest pati de Can Vivot està considerat un dels més emblemàtics de Palma, tant per la seva sumptuositat i elegància, com per la riquesa dels materials amb els quals està construït. A l’entrada s’hi troba un sòl de terra premsada i dins la castra hom i pot observar un ric empedrat en forma de dibuixos geomètrics.
L’escala és construïda observant l’estil imperial, amb un únic cos central que se separa en dos trams laterals que donen pas al replà del pis de dalt.
Les columnes confereixen un aspecte majestuós, en la seva forma esbombada, coronades per uns capitells d’estil corinti. Com va dir l’arxiduc Lluís Salvador: “El patio es pomposo y debe ser considerado entre los más bellos de Palma”.

Tanmateix l’any 1928 A. Byne y M. Stapley destacaven: “l’exterior no té detalls que l’embelleixin, potser per causa de l’estretor dels dos carrers als quals donen les seves façanes, el seu interès arquitectònic se centra en els patis i en l’interior”.

Afegir nomes que a l’any 2005 l’edifici era propietat de Pere de Montaner i Sureda, comte de Savellà.


Fonts d’aquestes informacions:
Ajuntament de Palma
Portal Forà

No comments: