Friday, November 6, 2009

Les notícies del atur


Avui ho deien les notícies, està previst que per a finals d'any arrivem a la cifra de 100.000 aturats a ses illes.
No és una bona forma d'animar l'activitat donar aquests tipus de notícies, però si que cal fer reflexions importants quan aquestes són tant alarmants.

Avui mateix, quan hem trobava visitant un client, que acabava de llegir el diari feia uns minuts, m'he ensopegat amb una persona molt desmoralitzada.
El client tenia una petita empresa de subministrament a bars i restaurants i tenia prop dels seixanta cinq anys. Hem comentava que mai s'hauria pensat que arrivaria a aquesta edad amb tantes ganes de jubilar-se i, en paraules textuals d'ell: “apartar-me del sistema”.

Quan parlava del sistema es referia, evidentment, al sistema econòmic i al teixit empresarial. Estava realment desitjós de jubilar-se i perdre de vista l'empresa i el món dels negocis. Em comentava que fins fa poc no s'havia ni plantejat la possibilitat de retirar-se. Ara n'estava ple de ganes.
Com ell molts empresaris es troven en semblant situació, però el pitjor és que n'hi ha molts que no es troben prop dels seixanta cinq anys. La majoria que estan així son molt més joves i les prespectives que tenen no son pas massa bones, per ser generós en les paraules.

Un altre empresari em feia una altra reflexió que m'ha posat els pels de punta:
“Tot això del pla E és una vertadera piltrafa. - m'explicava - Si que és cert que dona feina a uns quants peró en definitiva no soluciona res. Una bona part de les persones que tenen feina gràcies a aquest pla son inmigrants i els seus ingressos ni tan sols es queden aquí ja que n'envien la part més gran cap al seu país, i aixó no genera consum ni riquesa.”
¿Quanta gent més hi pot haver que pensi així?
¿On pot arrivar tot això?
¿S'en adonen els polítics de les consequències que tot plegat pot arrivar a suposar?

És hora de que es comencin a prendre vertaderes mesures d'emergència. Sempre s'ha dit que “seguint fent les mateixes coses, s'obtenen idèntics resultats”, per tant ja va essent hora de fer coses veritablement diferents.

Si els polítics no son capaços de canviar les coses potser ja és hora de que siguin les forces econòmiques i civils les que prenguin la devantera i la iniciativa per començar a empenyer la societat cap endavant, passant olímpicament de la casta governant. Ja ha succeït en anteriors ocasions a l'història que ha estat la societat civil la que ha aconsseguit tirar endavant i sortir de situacions angoixants. Ha arrivat el moment!, als polítics ni sentir-los ni escoltar-los, ha de ser el poble i l'esperit emprenedor dels ciutadans de peu, qui aconssegueixi sortir-ne d'aquesta.

Entre tots ho podem fer, no ens quedem aturats a veure-les venir, prenem l'iniciativa, no esperem que ens treguin les castanyes del foc, si conver, agafem les estenalles i treim-les nosaltres mateixos.

M'agradaria, des de aquí, llençar una proposta: ¿que tal una fundació anomenada "Anem per Feina" on hi participin tant empreses i professionals com organitzacions empresarials, sindicals i civils de tota mena, a més dels ciutadans de peu?
Potser sembli "un doll", però és una proposta seriosa en la que caldria reflexionar-hi.