Neix un nou lleó marí a Mallorca

Avui llegíem a Europa Press que al parc Marineland de Calvià havia nascut un nou “lleó marí” i que li posaran de nom “Jackson” en honor del recent desaparegut rei del pop. Es tracta d’un petit mascle, fill de Lucy, experta mare, que tot d’una s’ha compenetrat a les mil meravelles amb el nou nadó.

Una nota simpàtica que ja es repeteix per trentè cop al parc de Calvià, al llarg dels seus 39 anys de vida.

Aprofitarem la felicitació al parc aquàtic per donar-ne algunes dades, per els que no el coneguin.

Marineland es un parc d’oci dedicat al món dels mamífers marins. Pertany al grup ASPRO, un dels més importants d’Europa, si no el que més, i del món en parcs temàtics i d’oci. El grup conte a Europa amb 39 parcs, repartits entre 9 segments i vuit països, entre els quals Espanya és el país que més en té, ja que n’hi ha 13, seguit de França amb 9 i el Regne Unit amb 8. El grup dona feina fixa a 1.200 persones que, en temporada alta arriba fins a les 3.000.

Pel que fa al parc de Calvià, juntament amb dos Aqualand i el Western Park, forma part dels quatre parcs d’oci amb que conte Aspro a Mallorca.

Per arribar al parc cal prendre l’autopista d’Andratx i sortir per la sortida de Costa d’en Blanes, i es troba gairebé al costat de Port Portals.

Entre altres diversions i podem trobar l’espectacle de dofins i lleons marins, un espectacle d’aus exòtiques, diferents aquaris, amb taurons, pingüins i peixos d’arreu del món, una casa tropical amb exemplars de rèptils i un aviari.

Conte també amb un “pingüinari” i un parc infantil, per als més menuts.

Aquest any el parc està obert al públic des de el 23 de febrer fins el 16 de novembre i les taquilles obren a les 9,30 del matí i tanquen a les 16,45, encara que el parc resta obert fins a les 18,00.

Els horaris dels espectacles són:

Dofins i lleons marins:

• De dilluns a divendres: 11,30 i 15,30
• Dissabtes i diumenges: 11,30 – 15,30 i 16,45

Aus:

• Tots els dies: 10,30 – 13,00 i 16,30

Les tarifes de l’entrada són:

• Adults: 22.00 €
• Nins: 16.00 € (nins de 0 a 4 anys gratis).
• Jubilats: 19.80 €

A més es fan abonaments de temporada amb els quals pots entrar a tots els parcs del grup a Mallorca a un preu de 70 € pels adults i de 50 € pels nins de més de 4 anys.

Pots adquirir les entrades directament al lloc Web d’Internet de qualsevol dels parcs del grup.

Convocatòries de subvencions oficials

El proppassat 22 de juny, Lila Thomàs Andreu, Directora del Institut Balear de la Dona, òrgan creat d’acord a la llei del Govern de les Illes Balears 5/2000, de 20 d’abril, com a entitat autònoma de caràcter administratiu amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena d’actuar, signava la resolució per la qual s’aprovava la convocatòria de subvencions en matèria d’accions de foment de l’associacionisme i de suport a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes per a l’any 2009.

La resolució, que es feia pública en el BOIB n. 93 del dia 27 de juny, posa de manifest l’objecte de la mateixa, que consisteix en establir un pla d’ajuts en matèria d’accions per tal de fomentar l’associacionisme pel que fa al suport a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

En la convocatòria s’inclouen dos tipus de programes:

• a) Programes adreçats a donar suport a l’associacionisme i a la participació de les dones (modalitat A).
• b) Programes adreçats a fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes (modalitat B).

Tanmateix, el Govern de les Illes, feia públic el passat dia 6 de juliol, a través de la seva pàgina Web, el comunicat, posant a disposició de les entitats que ho vulguin sol•licitar, tots els documents necessaris per a la seva tramitació.

La convocatòria va destinada a totes les entitats privades, sense ànim de lucre, amb seu social a les Illes Balears i amb personalitat jurídica pròpia, exceptuant les entitats indicades en el apartat 2.3 de les bases de la convocatòria, que poden ser consultades en el BOIB, al enllaç de més amunt. En les mateixes bases s’especifiquen també totes les altres condicions per poder accedir a les subvencions.

Les actuacions o projectes per els quals se sol•licitin aquests ajuts, s’han d’haver dut a terme entre el 1 de gener de 2009 y 31 de desembre de 2009 i el termini de presentació de les sol•licituds acaba als 20 dies naturals a partir de l’endemà d’haver-se fet públic en el BOIB, o sigui que, si els meus càlculs no van errats, hi ha de temps fins el 19 de juliol, ja que el butlletí va ser publicat el 27 de juny.

Jo, personalment, que en el passat he format part de diverses entitats sense ànim de lucre i conec les dificultats que es tenen des d’aquestes per recollir i preparar tota la documentació que cal en aquestes situacions, considero que és un termini molt curt.

Però vaja, el cas es que la convocatòria s’ha fet, i en aquestes condicions, i jo, com a comunicador a les Cròniques de Mallorca, ho dono a conèixer per a qui pugui estar-hi interessat.

Imatge: Foto de la Lila Thomàs Andreu, Directora de l'Institut Balear de la Dona, feta al llarg d'una entrevista publicada a Pòrtula, informatiu de Marratxí, núm 287 (agost 2005).

Breu història de Mallorca i les Balears (I)

Esquelet de "myotragus balearicus"

Fotografia de Francisco Valverde a Vikipèdia.

Quant parlem de la història de Mallorca i les Illes Balears ens referim, naturalment, a la història del home, els períodes anteriors s’anomenen prehistòria i no fa al cas.
No està del tot clar quan va arribar exactament l’home a les Illes ni de on venia, però sembla ser, per les restes arqueològiques, que els primers habitants varen arribar cap allà l’any 7000 AC.
Aquell primer nucli de pobladors ja havia après l’art de navegar i afrontava la vida a base de caçar i recol•lectar.
A les illes hi varen trobar un animalet, que els científics anomenen “myotragus balearicus”, que venia a ser una mena de cabreta, i es dedicaren a caçar-lo, fins que ja no en va quedar cap (a les hores no hi havien ecologistes que defensessin als animals en perill d’extinció). Encara que algunes investigacions apunten a que va ser un canvi climàtic el que va acabar amb l’espècie. La data de la seva extinció s’ha apuntat que devia ser cap a l’any 3000 AC.
Sigui com sigui, com que es varen quedar sense animals per caçar, varen tenir que recorre a altres solucions, com portar animals domèstics d’altres llocs, i dedicar-se a treballar la terra, encara que de manera molt rudimentària.
A aquest període se l’anomena pels entesos “pre-talaiotic”. Durant aquesta època, l’home deixa d’habitar a coves naturals i comença a fer les seves primeres construccions per els seus actes funeraris, a la vegada que comença a construir coves artificials amb particions com a cambres, passant a viure en petites comunitats familiars.
És a partir de l’any 1300 AC, aproximadament, que es produeix el primer canvi important a la vida de les illes. No està molt clar quin va ser el motiu que l’originà, però tot sembla apuntar que devien arribar gent de fora que, d’alguna forma forçaren el canvi, començant el que se’n diu el “període Talaiotic”.
S’inicia una forma de vida tribal, amb jerarquies, concentrant-se en poblats amurats, i s’han trobat restes arqueològiques de forces armes, la qual cosa vol dir que ja devien tenir una estructura un poc militaritzada (no sabem si tenien que fer el servei militar encara que es probable que sí).
Les construccions que ens han arribat de l’època ens parlen de grans torres quadrades o circulars, fetes de pedres amuntegades en sec, amb una cambra a dins, són els famosos “Talaiots”.
Aquests edificis tenien, pel que sembla, diverses funcions, d’una banda per a celebrar-hi reunions i cerimònies i, per altra banda, com a defensa.
Al seu entorn hi havia altres construccions menors on l’home hi feia la seva vida diària.
En aquesta època sembla ser que els illencs varen començar a tenir els primers contactes amb les civilitzacions més avançades de la mediterrània, com ara els grecs i els fenicis. Aquests darrers, a partir de la seva estància a Cartago, varen establir algunes colònies a la costa.
Tota aquesta nova civilització va restà establerta a les illes fins que els romans es decidiren a conquistar-les, l’any 123 AC.
Però dels romans ja en parlarem en el proper escrit.

Senderisme a Mallorca (I). El Camí Vell de Lluc

Mallorca no és només mar, sol i platges, no es només la Catedral, les Coves del Drac o les perles de Manacor.
De fet, si no coneixes l’Illa són bons llocs per començar a conèixer-la, però hi ha moltes més coses que es poden conèixer i que no solen estar a les principals ofertes turístiques, com és ara el senderisme.
Mallorca presenta una gran quantitat de llocs, racons i paisatges que acostumen a passar desapercebuts a la gran majoria dels visitants.

Entre ells hi ha una sèrie de rutes per la Serra de Tramuntana, algunes de les quals s’han anomenat “Rutes de Pedra en Sec” i que ens ofereixen un meravellós espectacle tant visual com de pau i tranquil·litat.

Per encetar aquesta sèrie d’articles dedicats al senderisme, començaré parlant d’una de les primeres caminades que vaig fer a l’Illa, “El camí vell de Lluc”, del que podeu trobar en aquest enllaç la informació de la excursió que varem fer amb la meva dona el dia 5 de juny de l’any 2004, encara que està en castellà.
Per els que no han estat mai a l’Illa, Lluc és un Santuari dedicat a la Mare de Deu de Lluc que es troba en plena Serra de Tramuntana, en una pròxima entrada en parlarem amb més profusió, ja que val la pena dedicar-li una entrada per ell sol.

L’anomena’t “Camí Vell de Lluc”, actualment s’integra dins els itineraris que el Consell de Mallorca està restaurant i senyalitzant dins el GR-222, que es el camí que va de Artà a Lluc. De fet, del tram que va de Inca a Lluc, només està acabat, precisament, el que antigament era dit “Camí Vell de Lluc”, que era el que anava des de el poble de Caimari, conegut pels seus olis amb denominació d’origen dins la marca “Olis de Mallorca”, fins al santuari.
El camí segueix, amb diverses variants, el recorregut que existia en el segle XIII quant les peregrinacions al santuari eren freqüents i molt populars.
Al llarg de la seva història ha rebut diversos noms, sent el primer d’ells “camí de na Moltó” i, ja en el segle XIV, era conegut com “camí de ses Creus”, degut a les set creus o medallons esculpits en pedra pel millor escultor de l’època, Llorenç Tosquella, representant els “7 Goigs de Nostra Senyora” que hi havia al llarg del seu traçat.

En els segles XV, XVI i XVII va a passar a anomenar-se “Camí General”, ja amb algunes modificacions al seu traçat, però la modificació més important es va dur a terme al començament del s. XVIII, quan es va construir un tram important del camí pràcticament nou per tal d’esquivar el pas del “Grau”, molt perillós. El traçat sinuós del nou camí va acabar per donar-li de nom popular “Sa Llangonissa”.
A partir de l’any 1884, amb la construcció de la nova carretera, el camí comença a perdre la seva utilitat i s’inicia un període de degradació que no finalitzaria fins l’any 1989 en que el Consell de Mallorca, amb col·laboració amb els ajuntaments d’Escorca, Caimari i el Santuari, inicia la seva reconstrucció i rehabilitació.

El total del camí és de poc més de 6 quilòmetres, des del poble fins al santuari i es pot començar des de l’aparcament que hi ha a la sortida de Caimari, situat a uns 300 metres de les darreres cases. Per la carretera hi ha uns 10 quilòmetres.

Durant el seu recorregut podrem observar nombrosos ecosistemes d’alzinars, ullastrars, agraris (sobretot d’olivars) i penya-segats. També en fauna vertebrada, es tracta d’una zona molt rica amb diverses espècies com ara rapinyaires, el mart, el mostel, la cabra orada i els ocells migrants.A més és molt important la mostra de patrimoni etnològic i religiós. Hi podrem trobar diferents restes, algunes d’elles restaurades, vinculades a l’explotació agrícola i forestal de la serra de Tramuntana: rotlos de sitja, barraques de carboner, basses, rotes, fonts, etc.

Els diferents paisatges que es poden observar de l’Illa des de les diferents alçades que es van recorrent durant l’itinarari ens deixaran bocabadats, a més dels espectaculars racons que ens faran passar unes estones inoblidables.

Abans d’arribar al santuari, ens trobarem amb un refugi del Consell, destinat, principalment als caminants de llarg recorregut.

Finalment, en arribar a Lluc ens trobarem amb un indret encisador, del qual ja en parlarem en una altra entrada, només dir que el santuari es troba aproximadament a uns 500 metres d’alçada sobre el nivell del mar i compte amb nombroses alternatives.

Cuina balear: Sopes mallorquines

Sopes mallorquines

Començarem avui un petit receptari de cuina de les Illes Balears, que d'en tant en tant anirem engruixant amb alguna nova recepta.
Per encetar aquest receptari no s'em ha ocurregut un altre plat que el que a mi més em va agradar quan vaig aterrar aquí i em va sorprendre per la seva senzillesa i per lo saludable que era: Les sopes mallorquines.
No vaig parar fins que vaig poder obtenir la recepta per fer-me-les a casa i ara os diré com jo les faig tot seguint, més o "manco", la recepte que em varen donar:
Lo primer i més important són els ingredients (per a 4 persones):

• 1 col i 1 coliflor


• 1 grapat de bledes, també poden ser espinacs


• 2 tomàquets (tomàtigues que diuen aquí)


• 1 pebrot vermell i 1 de verd (pebre en diuen aquí)


• 1 ceba


• 400 grams de pèsols i mongete tendre (hi ha qui hi posa fàves tendres y carxofa, però a mi m'agraden més sense aquests dos ingredients), tot barrejat.


• julivert (juevert es diu aquí)


• S'hi poden afegir o treure tot tipus de verdura, surt igual de bò.


• Oli d'oliva


• Sal i pebre (pebre bo aquí)


• i, el més important, 250 grams de pa de sopes, aquí es fa servir un pa moreno especial que ja es troba tallat als forns de pa, però es pot utilitzar qualsevol tipus de pa tallat molt fi, com es feia a les antigues sopes escaldades de Catalunya.

Estris necessaris:

• Una olla gran (tenir en compte que les verdures abulten molt).


• Una cassola de fang (aquí en diuen greixonera)

Ara diré com es preparen, un cop tenim tots els ingredients i els estris.

• Primer s'han de preparar les verdures, netajant-les i tallant-les. Es poden tallar a la juliana o fer-ne bocinets, segons la verdura i el gust personal.


• Després s'ha de començar a fer el sofregit a l'olla, primer els pebrots i la ceba, i quan comença a pendre color se l'hi afeieix els tomàquets.


• A continuació hi posarem els pèsols i la mongete tendre i les altres llegums que volguem posar-hi i seguirem posant-hi la resta de verdures, començant per la col, que és la més dura de coure i acabant amb la coliflor que és la menys dura. A tot això ho cubrirem d'aigua, just fins a cubrir i li posarem sal i pebre al gust i ho deixarem al foc fins que estigui tot cuit.


• Mentrestant podem anar preparant la cassola de fang (la greixonera) posant-hi un llit de pa de sopes, amb un rajolic d'oli pel damunt (hi ha qui li posa també una picadeta).


• Quan ja tenim cuita la verdura s'escalda el pa dins la cassola i se serveix a la taula amb la mateixa cassola.

Espero que si feu aquesta recepte la gaudiu am el mateix deliri que jo. Bon profit.

Ajuada a difondre la tasca de la "Fundació Vicenç Ferrer"

Contribueix i difón la tasca de la Fundació Vicenç Ferrer

Presentada la IV edició de la "Passarel·la Mallorca 2009"

La Presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, juntament amb la Consellera d'Economia i Turisme, Isabel Oliver, i la Presidenta de la Fundació Ars Nova, Tania Frau, han presentat avui els actes de la "Passarel·la Mallorca 2009" que tindran lloc el proper divendres, 3 de juliol a la Misericordia de Palma.

Armengol ha aprofitat la presentació per subratllar l'aposta del Consell de Mallorca per un sector tan innovador, creatiu i emprenedor com és el del disseny de moda.

Per la seva banda, la consellera Isabel Oliver ha destacat les novetats que en l’edició d’enguany presenta Passarel·la Mallorca que són:

• De 10.00 hores a 19.00 hores, als jardins de la Misericòrdia, la instal·lació d’envelats informatius de les escoles de disseny de moda de Mallorca. D’aquesta manera els joves podran conèixer de primera mà l’oferta educativa. A més les escoles han organitzats tallers i activitats relacionats amb el disseny oberts al públic.


• A les 12,30 hores, es durà a terme una Taula rodona Cara a cara amb Enrique Loewe, president d’honor i portaveu de Loewe i associat d’honor de l’Associació de Creadors de Moda d’Espanya, a la sala de conferències de la Misericòrdia de Palma (entrada pel jardí). Hi participaran: Pedro Mansilla, sociòleg i periodista de moda, Julián Aguirre, redactor d’Última Hora, Vanessa Sánchez, redactora de Diario de Mallorca, Lola Sampedro, redactor d’El Mundo i Josep Lluís Fece, director del departament de Comunicació, Cultura i Tecnologies Digitals del CESAG.


• El vespre, a les 22,00 hores, se celebrarà al pati de la Misericòrdia la IV edició de la Passarel·la Mallorca que contarà també amb la darrera col·lecció de la dissenya Maria Barros.

S'adjunta el dossier que ha estat presentat.