Possessions de Mallorca. Part 1/2

Un bon reportatge etmès a IB3 sobre les antigues possessions de Mallorca.

Les notícies del atur

Avui ho deien les notícies, està previst que per a finals d'any arrivem a la cifra de 100.000 aturats a ses illes.
No és una bona forma d'animar l'activitat donar aquests tipus de notícies, però si que cal fer reflexions importants quan aquestes són tant alarmants.

Avui mateix, quan hem trobava visitant un client, que acabava de llegir el diari feia uns minuts, m'he ensopegat amb una persona molt desmoralitzada.
El client tenia una petita empresa de subministrament a bars i restaurants i tenia prop dels seixanta cinq anys. Hem comentava que mai s'hauria pensat que arrivaria a aquesta edad amb tantes ganes de jubilar-se i, en paraules textuals d'ell: “apartar-me del sistema”.

Quan parlava del sistema es referia, evidentment, al sistema econòmic i al teixit empresarial. Estava realment desitjós de jubilar-se i perdre de vista l'empresa i el món dels negocis. Em comentava que fins fa poc no s'havia ni plantejat la possibilitat de retirar-se. Ara n'estava ple de ganes.
Com ell molts empresaris es troven en semblant situació, però el pitjor és que n'hi ha molts que no es troben prop dels seixanta cinq anys. La majoria que estan així son molt més joves i les prespectives que tenen no son pas massa bones, per ser generós en les paraules.

Un altre empresari em feia una altra reflexió que m'ha posat els pels de punta:
“Tot això del pla E és una vertadera piltrafa. - m'explicava - Si que és cert que dona feina a uns quants peró en definitiva no soluciona res. Una bona part de les persones que tenen feina gràcies a aquest pla son inmigrants i els seus ingressos ni tan sols es queden aquí ja que n'envien la part més gran cap al seu país, i aixó no genera consum ni riquesa.”
¿Quanta gent més hi pot haver que pensi així?
¿On pot arrivar tot això?
¿S'en adonen els polítics de les consequències que tot plegat pot arrivar a suposar?

És hora de que es comencin a prendre vertaderes mesures d'emergència. Sempre s'ha dit que “seguint fent les mateixes coses, s'obtenen idèntics resultats”, per tant ja va essent hora de fer coses veritablement diferents.

Si els polítics no son capaços de canviar les coses potser ja és hora de que siguin les forces econòmiques i civils les que prenguin la devantera i la iniciativa per començar a empenyer la societat cap endavant, passant olímpicament de la casta governant. Ja ha succeït en anteriors ocasions a l'història que ha estat la societat civil la que ha aconsseguit tirar endavant i sortir de situacions angoixants. Ha arrivat el moment!, als polítics ni sentir-los ni escoltar-los, ha de ser el poble i l'esperit emprenedor dels ciutadans de peu, qui aconssegueixi sortir-ne d'aquesta.

Entre tots ho podem fer, no ens quedem aturats a veure-les venir, prenem l'iniciativa, no esperem que ens treguin les castanyes del foc, si conver, agafem les estenalles i treim-les nosaltres mateixos.

M'agradaria, des de aquí, llençar una proposta: ¿que tal una fundació anomenada "Anem per Feina" on hi participin tant empreses i professionals com organitzacions empresarials, sindicals i civils de tota mena, a més dels ciutadans de peu?

Potser sembli "un doll", però és una proposta seriosa en la que caldria reflexionar-hi.

Son Espases i els monjos

Avui ha sortit la notícia als diaris. El Tribunal Superior de Justícia de Balears ha ratificat que tot està ben fet. Que no hi ha irregularitats en la decisió de construir el nou hospital de Son Dureta al lloc on s'ha fet i que és correcte.

Ara la congregació religiosa dels Missioners del Sagrat Cor, propietaris de Secar la Real, que havien emprès les accions legals per aturar-ho tenen la possibilitat de recorre-ho.

I jo em pregunto. Són precisament ells, els monjos, que totes les propietats que tenen són per donació o expropiació els qui tenen més dret a protestar? Una comunitat religiosa que tindria que estar preocupada per els afers de l'esperit i no pas per els afers materials, las més idònia per oposar-se a la construcció d'un equipament comú per al poble?

I segueixo preguntant-me, Seran capaços, encara ara, de recorrer la decisió del TSJB sobre la ubicació del nou hospital a Son Espases?

Potser si que és més important no ocupar el sòl rústic que envolta el monestir, no sigui cas que amb la crisi actual encara tinguin la possibilitat de tornar a explotar mà d'obra per collir algunes llegums o verdures per mantenir la congregació, com ja ha fet tantes de vegades la "Santa Mare Esglesia".

La sentència del tribunal deixa clara que no hi havia pas gaires alternatives al emplaçament del nou Son Dureta, i les poques possibles es trobaven totes en sòl rústic. Ara cal fer encara una altra pregunta, una més, qué és més important? l'entorn privilegiat d'una comunitat religiosa que l'ha pogut gaudir durant 700 anys per el sol fet de ser aixó, una comunitat religiosa, o potser és més important la construcció d'un equipament sanitari per a la comunitat en general, inclosos ells mateixos, i que ja arriva tard, doncs fa anys que Palma necessitava gaudir d'un nou equipament com aquest.

Jo, personalment, crec que ja va essent hora que els monjos es dediquin a lo seu, curar ànimes i resar i que deixin que els metges puguin fer la seva feina, curar cossos.

Enquesta empresarial sobre tecnologies

Amb data d'avui he enviat una enquesta a les associacions empresarials mallorquines (41 en total que he pogut localitzar a Internet), per tal de fer un estudi de l'implantació tecnològica i de noves formes de telecomunicació de les empreses de Mallorca.

Tan aviat com hagi rebut les respostes publicaré en aquest lloc els resultats, aixó com també els enviaré als principals mitjans de comunicació, tant de premsa escrita com a altres medis.

Es tota una incògnita la situació actual, encara que l'any passat la Fundació IBIT en va fer una de semblant però que no s'han publicat els seus resultats, pot-ser no interesen a algú.

La veritat es que la sensació que es palpa en l'ambient empresarial és de que estem molt enredarits en noves teconologies i comunicacions.

Només cal seguir algunes pistes. Mentre que a altres indrets s'estant implantant a marxes forçades els blocs corporatius d'empresa, si fem una cerca per Internet, trovarem que no hi ha apenes cap empresa mallorquina que en tingui.

El món empresarial ha de estar a Internet, però no n'hi ha prou amb estar-hi, actualmente cal ser-hi de forma viva, interactiva i real. La solució més eficaç que han trobat les empreses és el bloc corporatiu, que dona moltes sortides i solucions.

Entre algunes d'aquestes sortides i solucions hi podem trobar, per exemple, una forma de testejar nous productes o serveis. També la de conèixer les satisfaccions o inquietuts dels nostres clients o, fins i tot, dels empleats.

En definitiva, cada cop més, a Internet, és més segura aquella frase de "o hi ets, o no existeixes, ni per els clients ni per a la competència".

La crisi dona ideas

Un desempleat de Mallorca, que ja havia finalitzat tot tipus de prestacions i ajuts, ha tingut la brillant idea de crear a Internet el primer videodirectori espanyol per a empreses, professionals, organismes i associacions.

Aquesta possible solució no només el pot ajudar a ell, també a molts professionals i empreses que tindran una forma més de donar-se a conèixer en aquests temps de crisis que estem vivint.

Al portal de videodirectorio.es si pot accedir a través de la seva adreça http://videodirectorio.es i només cal registrar-se, de forma totalment gratuita, per poder enllaçar un vídeo que presenti els productes o els serveis de l'empresa, o pujar un video propi.

També ofereix la possibilitat de destacar el video de la teva empresa, en promoció gratuita fins a fi d'any i amb preus especials durant el 2010, com a promoció de llançament.

Recons de Menorca: Binibeca Vell

Menorca és una de les illes més tranqui-les de les Balears i es troba plena de recons bonics i encisadors.
Un d’aquest recons es Binibeca Vell.

Es troba dins el terme municipal de Sant Lluís, a uns cinc quilòmetres del nucli urbà i a uns 8 quilòmetres al sud de la capital Maó, entre Cap d’en Font i Biniancolla.

És un petit poble de pescadors situat en una petita cala que als anys 60 es va convertir en centre turístic i des de llavores és pràcticament buit al hivern.

A més del poble vell, a prop hi trobarem Binibeca Nou, amb la platja d’uns 200 metres de sorra blanca, envoltada de pins i un berenador anomenat “El Bucanero”, simulant una caseta de pescadors amb la seva típica porta roja, i la Cala Torret que consta d’un petit nucli de cases amb comerç i restaurants.

L’encant, però, de Binibeca vell és els seus estrets carrers, enmig de casetes blanques, com acabades d’estrenar, on s’hi pot passejar amb molta tranquil·litat i gaudir del silenci, quasi sepulcral, que s’hi troba. Fins i tot als estrets carrers, d’en tant en tant, trobaràs un rètol que et recorda que cal guardar silenci per respectar el lloc i el veïnat.

A plena temporada turística cal anar viu per trobar taula a algun dels restaurants del poblet i poder gaudir de la típica caldereta de llagosta menorquina.

Leonard Cohen, el testimoni d'un artista

Ahir la nit, Mallorca va gaudir d’un concert dels que es consideren irrepetibles.
Leonard Cohen, nascut al 1934 a Montreal (Canadà), o sigui que té 75 anys, va oferir un espectacle, amb companyia dels 9 músics que l’acompanyaven, digne d’un escenari acústic millor que el que varen patir els poc més de tres mil assistents al acte dins el Palma Arena.

El cantautor, poeta i escriptor, en prop de tres hores, va oferir 25 cançons, entre les que no hi podien faltar èxits memorables, com “Hallelujah”, “I´m your man” o “Take this waltz”.

Entre els assistents es va poder veure gent important (VIP), com les infantes Elena i Cristina, acompanyades de Iñaki Urdangarín, Rosario Nadal amb Kyril de Bulgària i, prop d’ells, els germans David i Ferran Trueba, així com també gent del món de la cultura com Josep Carles Llop, Hilari de Cara i Agustín Fernández Mallo.

Molts dels assistents, sobre tot els que es trobaven més lluny, es varen queixar, al final, de la manca de pantalles que reduïssin la distància real amb l’escenari i, també, de la manca de respecte dels ocupants de les primeres files que, amb els seus flaixos, que no deixaven de disparar, impedien gaudir d’una millor visibilitat.

Malgrat tot, tots ells varen sortir molt satisfets de la que, potser, podria ser la darrera actuació del gran artista a Mallorca, considerant-lo un concert inoblidable, sobre tot per el que fa a la interpretació de Leonard i la dels músics que l’acompanyaven.

Aprofitant la gira per Espanya que aquests dies està fent aquest artista, la editorial Edhasa, ha aprofitat per publicar en castellà la traducció d’una de les novel•les que ha escrit Leonard Cohen, “El juego favorito”, que ve a ser una mena d’autobiografia, més o menys dissimulada, de la adolescència i la joventut del autor que va ser publicada al Canadà per primer cop al 1963.

El títol de la novel•la ve donat per una mena de joc entre dues persones, en el qual, una d’elles, pren pels braços a l’altra fent-la girar fins a caure a la neu, quedant-se allà immòbil, guanyant qui deixa la figura més inesperada o còmica a la neu.