dimarts, 30 de juny de 2009

Constituïda la Comissió Insular d’arxius de Mallorca.


Avui, el Consell de Mallorca, ha anunciat en roda de premsa que s’ha constituït la Comissió Insular d’arxius de Mallorca.
És una notícia important, sobretot per als investigadors i les persones interessades en la consulta de documents, ja que suposa un primer pas cap a donar facilitats a l’hora de dur a terme una la tasca d’investigació.
Entre els primers objectius que s’ha marcat la Comissió hi ha el de posar en marxa uns cens detallat dels arxius de Mallorca i de les Illes i el de iniciar campanyes amb els ajuntaments, amb el suport del Consell, per tal de documentar i ordenar el patrimoni documental dels municipis.
Tot això, encara que suposarà temps i mitjans per a posar-ho en marxa, podrà significar que qualque dia no molt llunyà podrem disposar d’aquesta informació digitalitzada i al abast de tothom.
També s’han proposat, a la Comissió, d’establir els criteris per definir quina part de la documentació generada pels organismes oficials i les administracions s’ha de guardar i quina no, sempre partint de l’experiència del mateix Consell.
Un altres dels criteris que s’ha proposat de definir és el dels perfils professionals i sistemes d’oposició per tal de proveir al sector dels llocs de feina.
Tot això vol dir que també es generaran nous llocs de treball que donaran sortida a algunes carreres que fins ara ho tenen difícil, sobretot a les Illes, com és el cas dels estudiants d’història que volen ser documentalistes o arxivistes.
En definitiva, que es tracta d’una bona notícia, tant per el que fa als objectius d’aquesta Comissió, com per el que fa a la possible creació de nous llocs de treball.
Però com que a mi sempre m’agrada mirar un poc més enllà, sobre tot per ser-ne part interessada, ja que soc documentalista i investigador de l’historia aficionat, voldria saber algunes coses que no han quedat aclarides a la nota de premsa que ha publicat el Consell.
Està previst que es posi en marxa un sistema de digitalització de la documentació?
El cens d’arxius reflectirà també els arxius de entitats i persones privades?
Aquest cens serà públic o nomes hi tindran accés persones i entitats amb unes determinades condicions?
Quin termini està previst per que els primers resultats d’aquestes tasques comencin a ser útils i pràctics?
I encara em deixo algunes preguntes més al tinter per a més endavant pogué seguir donant la murga amb aquest tema, sobre tot a mida que es vagin coneixent actuacions concretes.

dijous, 25 de juny de 2009

El President Antic al dinar dels Mestres Jubilats

El President del Govern Balear, Francesc Antich, amb companyia de la Consellera d’Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, han assistit avui al dinar que, com cada any, ha organitzat la Germandat de Mestres Jubilats i Mestres Jubilades de Balears i que ha comptat amb la presència d’uns 200 docents.
El President ha aprofitat l’acte per a retre un homenatge especial als docents de més de 85 anys, concretament a set docents nascudes l’any 1922, les quals ja havien rebut enguany l’homenatge de l’associació que, com cada any, fa un reconeixement especial als docents d’aquesta edat.

Les mestres que han rebut avui l’homenatge han estat: la Sra. Leonor Cantallops, la Sra. Catalina Cerdà, la Sra. Mercedes Coello, la Sra. Antònia Espases, l la Sra. Maria Trinidad Ramis, la Sra. Margalida Terrassa i la Sra. Caridad Segura.
És precisament aquesta darrera que va ser una de les presidentes de la Germandat i una de les membres fundadores.

Al mateix temps, la Germandat ha anomenat membre d’honor a Felip Munar, cap de servei del departament de català de la Conselleria d’Educació i Cultura, en reconeixement a la seva tasca i la seva implicació amb l’associació i els seus membres.
Cal recordar que aquesta associació ha estat guardonada recentment amb el Premi Ramon Llull 2009 en reconeixement a l’actitud enèrgica i creativa dels seus membres, tots ells amb una llarga trajectòria en el camp de la docència, per les possibilitats d’ordre cívic que ha fomentat, el qual ha permès una comunicació permanent i fluida entre els integrants del col·lectiu i el conjunt de la nostre societat i per reivindicar amb encert el mestratge dels més veterans.

El Premi Ramon Llull de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears va ser creat mitjançant el Decret 5/1997, de 23 de gener i publicat en el BOCAIB núm. 15 del 4 de febrer del mateix any.

dimecres, 24 de juny de 2009

Pròxima "II Jornada tècnica sobre construcció bioclimàtica"


Llegit avui a Europapress, la Consellera Executiva del Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, Catalina Julve, ha presentat la convocatòria de la “II Jornada tècnica sobre construcció bioclimàtica” que se celebrarà el proper dia 3 de juliol al centre BIT Raiguer d’Inca (Mallorca) i que comptarà amb la presència d’un centenar d’experts i professionals d’aquesta especialitat, els quals assistiran a la presentació de quatre ponències i a diversos tallers pràctics i demostracions.
Segons Julve “després de la catarsi” que ha registrat el sector immobiliari durant els darrers anys, és “necessari fer un canvi de model”, en què espera que es puguin desenvolupar projectes de construcció bioclimàtics, dels quals ha destacat que "són molt millors per a la salut de les persones i del planeta”.
La consellera va presentar la convocatòria a la seu que el seu Departament té a la Llar de la Joventut, va estar acompanyada del president del Col•legi Oficial d’aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca, en Jaume Gibert.
Julve va assegurar, a més, que la construcció bioclimàtica “no és una moda sinó que és ja una necessitat” i espera que suposi un “model sostenible per al medi ambient en la nostra terra”, on a penes existeixen unes poques edificacions d’aquest tipus.
També ha posat de manifest que tot i que el termini oficial d’inscripció comença avui, ja hi ha més de 40 persones inscrites a aquesta segona edició de la jornada i que, de fet, espera que se superi el nombre d’assistents que es va aconseguir a la primera jornada arribant als 111 participants en una capacitat màxima de 120 persones.
Per la seva banda, Gibert, ha destacat alguns dels avantatges dels habitatges construïdes amb criteris bioclimàtica, com que a penes usen metalls com materials de base, que les seves finestres són més petites de d’habitual, per evitar que penetri en excés la llum solar durant l’estiu i, per tant, es faci necessari utilitzar l’aire condicionat, sense oblidar que els seus mors solen ser gruixuts, perquè actuïn con aïllant natural a cost zero.

La jornada començarà a les 10 del matí, amb l’inauguració institucional, a la que assistirà Julve, per seguir, mitja hora després amb la primera ponència, “Estratègies mediambientals en construcció d’edificis públics i privats”, a càrrec dels arquitectes Àngel Hevia i Gabriel Golomb i el doctor en arquitectura Luis Velasco Roldán.
La segona ponència, “Possibilitats expressives de les voltes en la construcció contemporània”, serà oferta per l’expert Miquel Ramis González, director tècnic del projecte Artífex, una empresa que col•labora amb la realització de l’esdeveniment.. A continuació seguirà “Geobiologia en la construcció tradicional. Orientació i optimització de la casa”, a càrrec de l’arquitecte Francisco Alonso.
Ja al migdia arribarà el torn de la dissertació “Experiències de sostenibilitat en col•laboració amb ajuntaments: el pas de l’habitatge unifamiliar als centres socials”, que serà pronunciada per el doctor en arquitectura Gabriel Barbeta.
Després de l’àpat es realitzaran els tallers pràctics i les demostracions al centre de formació d’Artifexbalear.

Informació addicional:
• Les cases bioclimàtiques són aquelles que han estat dissenyades tenint en compte les condicions climàtiques , aprofitant els recursos disponibles, per tal de reduir l’ impacte ambiental i el consum energètic. Una habitatge bioclimàtic pot aconseguir un gran estalvi fins i tot pot arribar a ser sostenible totalment. Tot i que el cost de la construcció pot ser major, resulta rentable ja que es compensa l’ increment de l’habitatge amb la disminució dels rebut d’energia
• Font: Tecnologia Verda



Altres llocs interessants:
Arquibio, bloc sobre arquitectura bioclimàtica
La generación del sol, edificis zero emissions
Sólo arquitectura, enllaços sobre construcció ecològica

dilluns, 22 de juny de 2009

La Fundació Joan Miró de Palma presenta la col·lecció “Barceló abans de Barceló. 1973-1982”


La Fundació Joan Miró de Palma, de la qual ja en parlarem en una altra entrada, presenta la col•lecció inèdita de l’artista mallorquí Miquel Barceló (Felanitx, 1957).una selecció de l’obra inicial i més desconeguda de Miquel Barceló, aquella que va des del 1973 fins a l’any de la seva instal•lació definitiva en el context internacional amb la participació a la Documenta de Kassel el 1982. L’objectiu principal d’aquesta mostra és donar a conèixer un conjunt de més d’un centenar d’obres, moltes inèdites, que presenten alguns dels trets més significatius i perdurables en la trajectòria de l’artista. Les obres pertanyen a la col•lecció personal de Barceló i a diferents institucions públiques i privades d’Espanya i de França i a col•leccions particulars. L’exposició s’ha dividit en sis apartats: Bestiari, Vanitas, Poesia experimental, Llibres, Retrats i autoretrats, i Elements del paisatge.

BESTIARI

Persecució nocturna en la perifèria de la ciutat, 1981
Tècnica mixta sobre tela

La fascinació de l’artista pel món animal és una de les més destacades i impregna tota la seva trajectòria. Animals i bèsties del fons marí o de la superfície terrestre transformats: escarabats, pops, peixos, cans… formen un particular repertori que pot ser detallista, zoomorf i a voltes teratològic.

VANITAS


Un dels grans temes de M. Barceló és el pas del temps, que pot adoptar una àmplia iconografia i variants lingüístiques. En aquest període inicial es concreta en el procés de transformació de la matèria orgànica, en l’interès per la vida més enllà de la mort, en una actualització, en definitiva, del clàssic tema tan volgut per la sensibilitat barroca.

POESIA EXPERIMENTAL

La relació de Barceló amb la pràctica de la poesia experimental abraça aproximadament de 1975 a 1978, i la podríem diferenciar en dos vessants: el primer té a veure amb el joc que ofereix la combinatòria de text i imatge, o de la lletra i la forma; el segon es relaciona amb la poètica de l’objecte, la seva acumulació i encapsament.

LLIBRES


Els temes del llibre, la biblioteca o l’artista llegint són molt significatius en la dècada dels anys vuitanta i, com ha dit el mateix artista, la seva presència constant és una manera d’insistir en l’experiència del coneixement com a acte de treball del pintor. Aquí presentem els inicis d’aquesta investigació formal en dibuixos i llibres pintats.

RETRATS I AUTORETRATS


Des dels seus inicis M. Barceló ha mostrat interès per l’autoreferència, que va del narcisisme a la brutalitat, i que es desenvolupa de manera paral•lela al tema del retrat, especialment de persones molt properes a l’artista. És recurrent el tema de l’artista com a pintagossos, però també el fum, la taula o el pinzell funcionen a tall d’indicis de la seva presència.

ELEMENTS DEL PAISATGE


Barceló, en aquest període, té un concepte ampli de la natura i del paisatge. Un concepte que abraça elements com els esquelets i les fulles i les papallones, els pigments i els sediments, els regalims matèrics i les pigmentacions, les platges i els espais acotats...

dimarts, 9 de juny de 2009

Mor a Mallorca el Premi Nobel de Medecina Jean Dausset

L'any 1980, l'Academia sueca va concedir el Premi Nobel de Medecina a Jean Dausset, pels seus estudis sobre la compatibilitat dels texits, que vàren resultar essencials per entendre els mecanismes de rebuig en els transplantaments i que de les hores ençà han servit per a salvar moltes de vides.

El passat dissabte, al Hospital de Son Llàtzer, moria víctima d'una pneumonia, als 92 anys, aquest il·lustre metge francés que des de feia uns anys residia a la nostra illa.

Va ser enterrat ahir, dilluns, 8 de juny del 2009, a Son Valentí, en una cerimònia íntima i senzilla, amb l'assitència de la seva muller, Rosita Mayoral, els seus fills i nets, juntament amb alguns allegats i representats de diversos àmbits de la cultura, la medecina i la política, molts dels quals havien disfrutat del privil·legi de coneixer-lo personalment.


Nat a Tolosa de Llanguedoc, el dia 19 d'octubre de l'any 1916, va participar en la Segona Guerra Mundial, on va servir a la unitat de transfusions sanguínies de l'exèrcit francès. En acabar la guerra va començar les seves investigacions sobre les transfusions de sang i es va traslladar a Boston. Posteriorment es ca traslladar a París on, l'any 1963, va començar a exercir com a professor de la Universitat.

A l'any 1984 va crear a París el "Centre d'etude du polymorphisme humaine" (CEPH), actualment anomenat Fundació Jean Dausset-CEPH, que és un centre d'investigació genètica.

Fill adoptiu de Sóller, a l'any 2003 va ser nombrat "Doctor Honoris Causa" per la Universitat de les Illes Balears.

A més de cientific era un gran humanista i un enamorat de l'art, fins el punt de que havia obert una galeria d'art a la capital francesa.

També acostumaba a parlar als seus amics i allegats dels seus viatges a l'illa de Pasqua, on hi ejercia més com antropòlg que no pas com a biòleg.