dimecres, 12 d’agost de 2009

Leonard Cohen, el testimoni d'un artista

Ahir la nit, Mallorca va gaudir d’un concert dels que es consideren irrepetibles.
Leonard Cohen, nascut al 1934 a Montreal (Canadà), o sigui que té 75 anys, va oferir un espectacle, amb companyia dels 9 músics que l’acompanyaven, digne d’un escenari acústic millor que el que varen patir els poc més de tres mil assistents al acte dins el Palma Arena.

El cantautor, poeta i escriptor, en prop de tres hores, va oferir 25 cançons, entre les que no hi podien faltar èxits memorables, com “Hallelujah”, “I´m your man” o “Take this waltz”.

Entre els assistents es va poder veure gent important (VIP), com les infantes Elena i Cristina, acompanyades de Iñaki Urdangarín, Rosario Nadal amb Kyril de Bulgària i, prop d’ells, els germans David i Ferran Trueba, així com també gent del món de la cultura com Josep Carles Llop, Hilari de Cara i Agustín Fernández Mallo.

Molts dels assistents, sobre tot els que es trobaven més lluny, es varen queixar, al final, de la manca de pantalles que reduïssin la distància real amb l’escenari i, també, de la manca de respecte dels ocupants de les primeres files que, amb els seus flaixos, que no deixaven de disparar, impedien gaudir d’una millor visibilitat.

Malgrat tot, tots ells varen sortir molt satisfets de la que, potser, podria ser la darrera actuació del gran artista a Mallorca, considerant-lo un concert inoblidable, sobre tot per el que fa a la interpretació de Leonard i la dels músics que l’acompanyaven.

Aprofitant la gira per Espanya que aquests dies està fent aquest artista, la editorial Edhasa, ha aprofitat per publicar en castellà la traducció d’una de les novel•les que ha escrit Leonard Cohen, “El juego favorito”, que ve a ser una mena d’autobiografia, més o menys dissimulada, de la adolescència i la joventut del autor que va ser publicada al Canadà per primer cop al 1963.

El títol de la novel•la ve donat per una mena de joc entre dues persones, en el qual, una d’elles, pren pels braços a l’altra fent-la girar fins a caure a la neu, quedant-se allà immòbil, guanyant qui deixa la figura més inesperada o còmica a la neu.