Els "assassins" tornen a Mallorca

Foto del lloc acordonat on ha ocurregut l'atemptat (foto: TVE cedida a El Mundo)

Fa poc més d'una hora, acaven de dir per les notícies que hi ha hagut un atemptat a Mallorca, concretament a Calvià, un dels llocs més turístics de l'Illa.

Feia molts d'anys que aquests indesitjables no actuaven per aquí, però, malharudament, han tornat, i aquests cop han llevat dues vides.

Dos persones que el seu únic delicte era el de treballar. Treballar en l'0fici que sigui, només eren treballadors.

Només hi ha una paraula per definir les persones que son capaços de semblants actes: ASSESSINS, així amb majúscules.

No tenen cap dret a llevar vides, no tenen cap dret a fer mal a ningú, vulguin el que vulguin, que ho demanin per les bones, com fem tothom, no per mitjà del xantatge més horrend de tots, el que han fet servir tots els grans dictadors i personatges mes odiosos de l'historia, el xantatge de l'assessinat, de llevar la vida de qui no pensa com ells.

Només la pau i l'amor poden ser els camins vàlids del ser humà. El diàleg, la conversa, el convenciment són les armes més valuoses que tenim i no hem de renunciar a ells sota cap concepte ni excusa.

Tot el demés només te una paraula: CRIM

Estic mol exhaltat, molt dolgut, en aquest bloc, normalment, només procuro donar notícies positives, però aquesta vegada s'han passat, i no sols a Mallorca, ahir n'hi va haver un altre a Burgos, però es que aquest bloc està fet a Mallorca, des de Mallorca, per parlar de Mallorca.

Ja n'hia prou: ETA NO!, ni ara ni mai. NO MÉS VIOLÈNCIA!, volem la pau d'una vegada per totes.

Festes de Mallorca: El Fadrí Major de Moscari

Avui encetarem una nova secció, aquesta dedicada a les festes populars que se celebren a les Illes amb quatre subseccions, una per cada illa poblada.
La primera que posarem és una que se celebra cada any per Santa Anna, coincidint que va ser ahir, 26 de juliol, i més concretament a Moscari d'on la Santa n'es patrona.
La festa del Fadrí Major, de la qual no hi ha constància que s’hagi celebrat mai a cap altre poble.

Aquesta festa consisteix en diversos actes, el primer dels quals és l’elecció del “Fadrí Major”, per votació popular de tots els fadrins del poble.
La festa comença poc abans de les deu del matí, quan els xeremiers del poble, inicien un cercavila, despertant als veïns i, amb el fadrí major de l’any anterior, es dirigeixen a la Casa del Poble per recollir l’estendard de Moscari que durà tota l’estona el anterior fadrí major. Després van a cercar al Fadrí Major de enguany a casa seva.
Mentrestant els fadrins del poble surten de casa seva amb una canya a la ma i, per la seva banda, les fadrines surten al portal engalanades amb un ram de flors.
El Fadrí Major, que va vestit de pagès i amb una canya a la ma engalanada de cintes i flors, acompanyat dels xeremiers i del abanderat es dirigeix a l’església a demanar autorització per començar el cercavila. Un cop rebuda aquesta, tota la comitiva recorre els carrers del poble per anar a cercar els fadrins i les fadrines. Quan arriben davant una casa on hi ha una fadrina amb el seu ram de flors esperant, el Fadrí Major li dirigeix aquesta glosa:

Bon dia eixerida
A Santa Anna et convit,
Jo que som bon amic,
I tu, que ets tan garrida.

En mica en mica es van afegint al cercavila, encapçalat pels xeremiers, tots els fadrins i fadrines del poble, ells amb les seves canyes a la ma i elles amb els seus rams de flors.
Finalment la processó acabarà a l’església on els fadrins oferiran a la patrona, Santa Anna, els seus presents que són les canyes dels fadrins i els rams de flors de les fadrines.
Enguany la figura de Fadrí Major li ha correspost a Arnau Tugores Rayó i hi han participat unes seixanta fadrines.
Igualment, tot el poble, s’engalana i a les cases es pengen penons amb l’escut del poble als balcons

Aquesta festa, que s’havia perdut durant molts d’anys, va ser recuperada l’any 1982 pel mossèn de la parròquia de Moscari, Bernat Morell, quan la veïna del poble, Margalida Martorell Mayol, l’hi va explicar els seus records de fadrina. Tanmateix, el abanderat, és un afegit que s’hi va introduir a partir de l’any 1.996.

Imatges:

• Dalt de tot, la festa d'enguany, publicada a Diari de Mallorca
• La segona, Ball de Bot a Moscari.
• La tercera, un carrer de Moscari
• La de baix, posta de sol a Moscari

Els patis de Palma (II)

Continuant amb la sèrie d’articles sobre els patis de Palma, avui comentarem els que duen els números ú i dos a la ruta.

Pel que fa al primer, el de Can Juny, que es troba al número 13 del carrer de Can Savellà, és un pati construït en el segle XVI amb un estil gòtic sobre la base d’un pati medieval anterior i que va ser reformat al s. XVII. Tanmateix, al segle XIX s’hi va afegir el pòrtic.

En els capitells del pati s’hi troben els escuts de les famílies Berga, Cotoner, Sala i Juny. Conte la tradició, encara que no n’hi ha constància històrica, que en aquesta casa s’hi va allotjar l’emperador Carles V, la qual cosa donà motiu per a la col·locació d’una finestra renaixentista amb l’efígie del emperador, encara que com va dir l’arxiduc Lluís Salvador: “tal volta només sigui l’expressió de la fidelitat a Carles V del propietari de la casa” . Aquesta finestra passaria a formar part del Palau March al segle XX.

El portal, d’arc de mig punt, comunica amb l’entrada, amb coberta d’enteixinat de fusta. Un arc rebaixat amb pilastres que tenen un capitell d’inspiració jònica i una base quadrangular amb decoració ungulada, dona accés al pati, mentre que, a la dreta, un arc de mig punt dona pas a l’escala que té una senzilla barana de ferro. Al fons un altre arc rebaixat permet l’existència d’un altre tram cobert. Al mig del pati s’hi pot trobar una pica de secció octogonal.

Segons la història documental, al segle XVI era propietat de la família Pi de Juny, el darrer dels quals, Joan Pi de Juny i de Verí, va morir al 1640. Els fideïcomisos de les famílies Despí i de Juny varen passar a la família Sala, essent heretats, posteriorment, per la família Berga. Ja en el s. XVIII trobem que la propietat és de la família Cotoner la qual en el s. XIX la ven a Bartomeu Borràs i aquest, posteriorment la transferiria a Jacint Sastre Quetglas, qui va instal·lar-hi un taller de sabates. De l’any 1920 al 1974 la propietat seria del Bisbat de Mallorca.
Finalment, a l’any 1994, l’Ajuntament de Palma concedia llicencia per que l’edifici es convertís en un edifici plurifamiliar de vivendes.

Pel que fa al segon, és el de Cal Marqués de Vivot, conegut popularment com a Can Vivot o Can Sureda, que es troba situat al número 4 del carrer de Can Savellà.

Aquest pati forma part d’una reforma general de la casa que va ser duta a terme per l’arquitecte valencià Jaume d’Espinosa.

La casa pertanyia a la família Villalonga fins el s. XVII en que per matrimoni va passar a mans de la família Sureda. Al 1725 en Joan Sureda i Villalonga (1669/1752), primer marqués de Vivot, va encarregar la construcció del pati sobre les anteriors bases medievals que ja hi existien.

Fou precisament en aquesta casa on es tramà la conspiració felipista en favor dels Borbons durant la guerra de Successió. Degut a això, en Joan Sureda fou detingut i traslladat a Barcelona on va ser condemnat a mort. En el darrer moment es va poder alliberar i tornar a Mallorca amb l’expedició borbònica, motiu pel qual va ser recompensat pel rei Felip V atorgant-li el títol de marqués a l’any 1717.

El nou marqués, però, ja havia emprès anteriorment reformes a la seva finca coneguda anteriorment com Can Villalonga. Cap a l’any 1690 adquiriria algunes finques adjacents, com ara La Gavella de la Sal d’en Catlar, dipòsit de sal que encara conserva els arcs apuntats del s. XIII, l’hort d’en Juny, Can Berard i Can Armengol. Les restes més antigues que es conserven de tot el conjunt són uns espais coberts de volta de canó que s’han identificat com uns cellers d’origen islàmic i es troben en els soterranis.

La finca està documentada l’any 1864 a la “Lista electoral rectificada” on apareix com a propietat de Joan Sureda i Boxadors, de professió “hacendado” amb una quota de “65.377 libras”.

Aquest pati de Can Vivot està considerat un dels més emblemàtics de Palma, tant per la seva sumptuositat i elegància, com per la riquesa dels materials amb els quals està construït. A l’entrada s’hi troba un sòl de terra premsada i dins la castra hom i pot observar un ric empedrat en forma de dibuixos geomètrics.
L’escala és construïda observant l’estil imperial, amb un únic cos central que se separa en dos trams laterals que donen pas al replà del pis de dalt.
Les columnes confereixen un aspecte majestuós, en la seva forma esbombada, coronades per uns capitells d’estil corinti. Com va dir l’arxiduc Lluís Salvador: “El patio es pomposo y debe ser considerado entre los más bellos de Palma”.

Tanmateix l’any 1928 A. Byne y M. Stapley destacaven: “l’exterior no té detalls que l’embelleixin, potser per causa de l’estretor dels dos carrers als quals donen les seves façanes, el seu interès arquitectònic se centra en els patis i en l’interior”.

Afegir nomes que a l’any 2005 l’edifici era propietat de Pere de Montaner i Sureda, comte de Savellà.

Fonts d’aquestes informacions:
Ajuntament de Palma
Portal Forà

Breu història de Mallorca i les Balears (II)

Restes romanes de Pollentia

Tal i com anunciarem al anterior escrit, avui dedicarem el capítol a l’estada dels romans a les Illes.

Aquesta gent varen arribar l’any 123 AC., de la ma de Quinto Cecilio Metelo, a qui anomenarien el “Balearicus” quan va tornar, victoriós, a Roma.
Però sembla ser que la gent d’aquí no li ho va posar pas fàcil. Les illes tenia els seus propis exèrcits, els foners, acostumats ja a lluitar contra els romans per quan s’havien enrolat sovint amb els cartaginesos como a mercenaris, en les famoses guerres púniques entre les dues potències mediterrànies. Dos anys li va costar a l’home de assolir la seva conquesta.
Un cop conquerides les Illes, Metelo va fundar les dues ciutats, Palma i Pollentia (a on ara hi ha la ciutat d’Alcúdia) i, diuen els escrits, que va poblar les illes amb tres mil nous colons procedents de la península. Segurament la població autòctona devia haver quedat molt minvada desprès de la guerra contra els romans.
Al començament, el procés de romanització degué de ser molt lent, doncs Roma es trobava, en aquells moments, sacsejada per baralles civils que acabarien determinant el pas de República a Imperi.

Com ens explicava en Ferran Soldevila (Història de Catalunya, p.12 Ed. Alpha, 1934): “Poc centralitzador, per començar, estenent la xarxa de la seva administració provincial i dels seus impostos, dosificant el grau de llibertat de les comunitats polítiques dels pobles sotmesos, respectuós amb el dret i la religió dels indígenes, l’autonomia d’aquelles comunitats desapareix mica en mica davant l’imperi, i el dret romà i la religió romana substitueixen, al menys als principals nuclis urbans, el dret i els cultes indígenes.”

A més de les dues ciutats ja esmentades, se’n fundaren dues més Guium i Tucis, a part de la confederació amb la ja existent ciutat de Bocchoris a l’actual Port de Pollença.

Tal com ens anunciava Soldevila, poc a poc, el dret, la llengua i la superioritat de la civilització romana acabaren per imposar-se del tot i les illes, integrades a la província peninsular de Tarraconensis, acabà convertint-se en un important centre comercial de la Mediterrània occidental, degut a la seva situació estratègica.

Al mateix temps, es desenvolupava un fort progrés de la ramaderia i l’agricultura, impulsats per les noves tècniques aportades per la nova civilització, convertint-se en un important centre productor de blat i vi.

Durant la dominació romana, el centre urbà més important de les illes fou Pollentia, segurament degut a la seva posició envers a Roma, i la ciutat viuria una època d’esplendor que no es veuria interrompuda fins l’arribada de la tribu germànica dels vàndals cap el 425 DC, que saquejaren l’illa i destruïren la seva capital administrativa, Pollentia.
A partir del 455, les illes entrarien a formar part del Regne Vàndal fins el 534, que varen arribar els bizantins, sota el cabdillatge de Justinià I (527-565) i de les mans del seu general Apol·linar.
Després de que els bizantins fossi’n expulsats del Nord d’Àfrica i de la península, Mallorca quedà aïllada de tot i, encara que nominalment pertanyia al imperi bizantí, a la realitat va disposar d’una total independència des de l’any 698 fins al 903, en que va ser incorporada al imperi islàmic d’Al-Andalus.

Sobre el període islàmic en parlarem en el proper escrit.

Una altra imatge de Pollentia, el Forum romà

Cuina balear: Frit de Matances

Bé, com ja havia indicat en el meu primer escrit sobre la cuina balear, d’en mica en mica, anirem engruixant aquest apartat.
Si a l’altre escrit parlava del plat que més m’havia agradat, avui parlaré del segon en el meu top particular, el “Frit de Matances”.
Es un plat un poc carregat, sobre tot pel qui fa règim, però us asseguro que, si us el podeu saltar un dia, val la pena que sigui per tastar aquest plat.

Els ingredients necessaris per a 4 persones són:

300 g de costelletes de porc
300 g de cansalada, millor virada (aquí se’n diu xulla)
250 g de llom o carn magra
250 g de fetge de porc
2 pebrots vermells o al gust, hi ha qui hi posa 1 kg (aquí se’n diu pebre vermell)
1 kg de patates
½ got (aquí se li diu tassó) d’oli d’oliva
Uns alls, unes fulles de llorer, sal i pebre (aquí se’n diu pebre bo)

Opcionalment hi ha qui afegeix pulmó i, fins i tot, bolets, segons la temporada. També hi ha qui l’hi agrada un poc picant (coent) i l’hi posa un pebre coent (pebrot picant).

La manera de preparar-ho es:

Primer prepararem els ingredients tallant les costelletes a trossets, posant-hi sal i pebre, després farem tires amb les carns i pelarem les patates fent-ne tires gruixudes. També trossejarem els pebrots.

Un cop tenim els ingredients preparats començarem la cocció, i el primer que farem serà anar fregint les carns i les costelletes en una paella o una cassola de fang (una greixonera), una per una i per separat, i reservar-les.
Al mateix recipient, un cop fetes les carns, hi haurem de sofregir el pebrot, el llorer i els alls. També el pebre coent si em decidit d’afegir-n’hi.
A part, i amb un oli net, fregirem lleugerament les patates, sense que es tornin rosses.

Quant ja està tot ben fregit, dins la mateixa cassola o greixonera, si l’hem fet servir, si no n’agafarem una, s’hi posen tots els ingredients, el sofregit, les carns i les patates, li posarem sal al gust i ho servirem ben calent.

Creieu-me si us dic que és un plat per a llepar-s’hi els dits.

Mallorca sol•licita que la Serra de Tramuntana i el cant de la Sibil•la siguin Patrimoni de la Humanitat.

Segons informava ahir, en roda de premsa al Palau de la Almudaina, el president del Consell de Patrimoni Històric, José Jiménez, acompanyat de la Presidenta del Consell Insular de Mallorca, Francina Armengol i la consellera d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Bàrbara Galmés, els representants d’Espanya davant la UNESCO, han triat, com a candidatura espanyola, la Serra de Tramuntana, d’una banda, com a Patrimoni Mundial i, d’altra banda, el Cant de la Sibil•la, com Patrimoni Cultural Immaterial.

Aquestes propostes han estat impulsades des del Consell Insular i, tal com reconeixia Armengol, la seva Presidenta, “S’ha reconegut així el nostre patrimoni que assumeix com a propi el govern espanyol”, afegint, a més, que volia destacar l’immens valor del cant medieval de la Sibil•la, ja declarat Bé d’interès Cultural pel Consell de Mallorca.

Per la seva banda, Jiménez, ha valorat les línies de la proposta de la serra de Tramuntana en base a paisatge cultural “per ser una obra conjunta de l’home i la naturalesa feta en equilibri dos segles ençà, en la qual destaquen els sistemes hidràulics tradicionals i les construccions de pedra en sec que l’han modelat, a més dels cultius d’olivar, vinya, regadiu que han definit històricament aquest territori fins a avui, que es conserven”

Tots tres s’han felicitat mútuament i han felicitat les institucions que representen per les tasques dutes a terme en vers les dues candidatures. A l’acte hi eren presents, també, el director general de Cultura del Govern, Pere Joan Martorell, el secretari del Consell de Patrimoni Històric, Luis Lafuente, la vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa Mascaró i la consellera de Territori, M.Lluïsa Dubon.

Ara queda, encara, recorre el camí més llarg, fins a la seva inclusió dins els elements protegits de la UNESCO, que finalitzaria amb la inscripció de la serra de Tramuntana en la llista de patrimoni de la humanitat el mes de juny de 2011 i, en el cas del cant de la Sibil•la, seria al setembre de 2010.

Espectacular imatge de la Serra de Tramuntana. Foto: Lluis Vallcaneras

Els patis de Palma (I)

Si algú ha visitat mai Palma, es probable que, tot passejant per la ciutat, hagi quedat bocabadat en veure alguna de les entrades que tenen alguns edificis. Com deia Clovis Dardentor, el personatge de Julio Verne, “Les entreobertes portes deixaven veure corredors centrals, patis envoltats de lleugeres columnes, el pou tradicional amb la seva elegant armadura de ferro, l’escala de gir capritxós, el peristil ornat de plantes trepadores en plena floració, les finestres amb bastidors de pedra d’una esveltesa incomparable, algunes amb miradors a l’espanyola”.

Aquesta deu ser la impressió que es deu endur quelcom que en pot veure un d’ells, però a l’estiu, els patis de Palma obren les seves portes i, l’Ajuntament de Palma, ens ofereix un servei de visites guiades, amb col·laboració amb l’INESTUR i el Govern de les Illes, que tenen la seva sortida a l’olivera de la Plaça de Cort, tenen una durada de dues hores, costen 10 € per persona i es poden reservar al telèfon 971 720 720 trucant als matins.

A Palma hi ha catalogats uns seixanta patis, tots ells tenen a la porta d’entrada un rètol amb el nom i el numero, i avui començarem una sèrie de entrades on els anirem descrivint, començant, evidentment, pel primer en importància històrica, encara que a la ruta dels patis ostenta el número 33:

1. Estudi General Lul·lià. El seu origen està vinculat a la creació de la Universitat Lul·liana de Mallorca. L'Estudi General Lul·lià es convertí, al segle XVII, en Universitat Lul·liana de Mallorca. La construcció actual - projecte de l’arquitecte Gabriel Alomar - substitueix al anterior des de 1950. El pati respon a tipologia neobarroca porticada amb arcs de mig punt sobre columnes jòniques. També destaquen, a la planta principal, unes finestres dividides per un mainell i muntant.
   (Font d’aquesta informació: Portal Forà, dinamització cultural)

Al lloc de Portal Forà s’hi pot trobar altre informació d’interès sobre aquest pati, tot seguint aquest enllaç, com ara notes històriques, una detallada descripció i alguns apunts bibliogràfics.

Apunt sobre els càtars a Mallorca (II)

Continuant amb l’aportació tan interessant d’en Pere Català i Roca, a la revista Càtar de l’any 1998, transcriurem a continuació la resta del seu escrit:

“De fet, ens caldria reproduir diversos paràgrafs que, per causa d’espai ometem. Tanmateix, consignem aquestes dues mostres:

-p. 97: “Ramon de Canet, el que participó en la conquista de Mallorca, era cuñado de Oliver de Termens. Habiendo intervenido en la primera fase de la guerra, fue expoliado de sus bienes como hereje en 1227.”

-p. 138: “Vernet... Los barones de esta estirpe eran cátaros notorios... En la conquista de Mallorca participaron por lo menos tres de este apellido.”

És fàcil d’inferir l’interès que suscita l’assaig efectuar per Alomar. S’hi expressa el desig de compilar “la participación de provenzales, gascones y otras gentes del Mediodía francés en dicha conquista, así como de sus motivaciones.”. En la impossibilitat de reduir, per part meva, en el present apunt, la diversitat de conceptes alliçonadors, em limito a transcriure els cognoms que figuren en el vast “Apellidario” que comprèn una cinquantena llarga de pàgines d’aqueixa important obra. Són els següents:

“Abri, Ebri, Abrines, Agen, Alenyà o Alenyar, Amgles, Arles, Arguimbau, Assalit, Atbran o Abran, Aurenga, Avinhon o Avinyó, Aymerich o Eimeric; Babot, Balaguer o Balaguera, Banyol o Banyuls, Barbayrà, Barral, Bassa, Bastida o Sabastida, Batle, Baussan o Baussà, Benejam, Bisbal o Sabisbal, Blasco, Bonet, Borda o Bordas, Bordoll o Bordoy, Borraz o Borràs, Bremon o Bremona; Cabrit, Cagoles o Cadolle, Camarata, Canpomar o Campamar, Clavet o Caubet, Campanet, Canet-Sa Guàrdia, Caors o Caorz, Capcir, Caramany, Caraman o Caramain, Carbonell o Carbonel, Carcasés, Cardelhac, Carrós, Catllar, Cerdà o Serdà, Cima, Colliure, Conies o Conia, Conques, Corbera, Corsaví o Cortsaví, Cors, Cos o Descors, Costoge, Crexell, Cuber o Cuba; Deu, Duran o Durant, Durfort; Enveig, Escafré o D’Escafré (Guiscafré), Estella, Stela o Stalella; Fàbregues o Fàbregas, Feliu, Fenollet o Fenolhet, Ferriol, Figuera o Figueira, Forcimany o Forsimanya, Franch; Galiana, Garau o Gayrau, Garsíes, Gil o Gili, Grimalt; Illa; Jordà o Jordan; Lesol, Limoga o Limós, Llombard o Llompart, Llupià; Malbosch, Martí, Mascaró o Mascarón, Massana, Miraval o Miravalls, Montaner, Montblanch, Montesquiu, Montgiscart, Montreal, Morelch, Maurel, Morell o Morey, Morlan o Morlà, Mosset; Narbona o Arbona, Narbonès, Naya o Nage; Oms o D’Oms, Orfila, Ort o De l’Hort, Orteyla o Ortella, Orvay; Palaizi o Palasin, Palazol, Palol, Palou, Palaldà o Palauldà, Palau, Pàmies, Paó o Montpaó, Pedrozel, Petrozell, Pedrussol, Penna, Penya, Pinya, Perpinyà, Pi, Py o Despi, Pinós, Pizan o Pisà, Provensal, Puget, Pujol o Pujols, Puy, Puech, Puig o Despuig, Puig d’Orfila, Puylaurens o Pueglaurens; Rabassa, Renart, Riquer o Riquier, Rieusech o Riussech, Rieutord o Riutord, Rocafort, Rocafuelh o Rocafull, Roqueta, Rosseló, Rossinhol o Rossinyol, Rotlan o Rul•lan, Rovenhac o Rovenac; Sa Clusa, Saleillas o Salelles, Salses, Salt, Salvià o Salvà, Savall, Sans, Santacília, Sant Martí, Sant Marçal, Sant Naçarí, Sarrià, Segin o Seguí, Serinhà o Sereinyà, Serra, Servian o Servià, So d’Alió o De Llo-Èvol, Solor, Salor, Soler, Sureda o Soreda; Taillade, Tallada, Talladas, Tautavel, Taltahull, Taltavull, Termes, Tatzo, Totzo, Totxo, Terrena, Thorà, Thuir, Thovels o Tovell, Togores, Tornamira, Turmeda, Tuyent; Urg o Urtx; Vallespir, Vellvert, Ventaiol o Ventayol, Verdera o Saverdera, Vernet, Vilar o Desvilar, Villalonga; Yspania o Espanha.”

Siguin les presents línies com un homenatge a Gabriel Alomar Esteve, qui, des de la seva presidència de l’A.E.A.C., m’afavorí amb l’amistat i qui, com a urbanista que fou, argüia, ja en la dècada dels quaranta, que “les ciutats no són els seus carrers i les seves cases, sinó els homes que hi viuen i conviuen”.

Apunt sobre els càtars a Mallorca (Pere Català i Roca. Revista Càtar, edició única, pàgines 12 i 13. Granollers, 1998).


I, tal com deia en Pere Català referint-se al seu amic Alomar, que aquests dos articles que he escrit serveixin d’homenatge, aquest cop a tots dos, que amb les seves investigacions i estudis, tant varen aportar a la cultura i al coneixement del nostre poble.

Apunt sobre els càtars a Mallorca (I)

Fa anys, quan encara vivia a Catalunya, tenia de reunir una sèrie d’articles per a l’edició d’una revista sobre el catarisme.

Entre el diversos autors que hi varen col•laborar, n’hi va haver un que em va cridar especialment l’atenció pel que havia escrit.

Ell, en Pere Català Roca, va escriure un article anomenat “Apunt sobre els càtars a Mallorca”, al mes de gener de 1998, tot utilitzant-lo com a petit homenatge al recent desaparegut arquitecte i humanista mallorquí, Gabriel Alomar Esteve.

Aquell article que només va aparèixer a aquella revista i no figura a cap dels reculls dels seus escrits i publicacions, el voldria reproduir integrament en aquest espai, aprofitant per retre-li l’homenatge que es mereix, en record del seu pas per la vida, que va acabar el passat 10 de febrer de 2009 a la ciutat de Barcelona.

Com que l’article és prou llarg, el dividiré en dues entrades, la d’avui i la propera entrada que escriuré en aquest bloc:

Apunt sobre els càtars a Mallorca (Pere Català i Roca. Revista Càtar, edició única, pàgines 12 i 13. Granollers, 1998).

El desembre passat finà l’arquitecte i humanista mallorquí Gabriel Alomar Esteve, autor del llibre “Cátaros y Occitanos en el Reino de Mallorca” (Palma de Mallorca, 1978). Aquest llibre fou venut prèvia subscripció - motiu que explica que no hagi estat gaire difós – i, segons s’indica, “fue escrito originariamente en lengua catalana”, factor a tenir en compte per raó de l’època. I, pensant també que la publicació ocorregué fa vint anys, convé que apreciem el sentit d’antelació a l’estudi de la guerra dita dels albigesos practicat per Alomar, qui considerà la temàtica apropiada “des dels bons-homes càtars als fraticcelli de Sant Francesc d’Assís”. Un esment especial es mereix la part del llibre dedicada als conqueridors i repobladors ultrapirinencs de les Illes Balears (1229-1350).
No ens sembla improcedent de transcriure, àdhuc literalment a com apareixen, alguns paràgrafs generalitzats de l’obra de referència.

-p.77: “... Muchos de los varones occitanos comprometidos en la “herejía” y desposeídos de sus tierras participaron en la conquista de Mallorca y fueron beneficiados en el Repartiment. Entre, ellos un número considerable quedaron establecidos en las islas, o dejaron al menos en ellas un segundón. Otros no tardaron en enagenar sus propiedades insulares, retornando al continente, bien para reincidir en la lucha pro-occitana en sus segunda fase (a partir de 1240), bien para seguir al Rey Jaime en las conquistas de Valencia y Murcia. Y finalmente, otros, en particular los de la baronía montpellerina, esperaron para regresar a sus antiguos lares la protección que les aseguraría el nuevo reino de las Mallorcas.”
-p.78: “La participación importantísima de los occitanos (gente del Languedoc) en la conquista de Mallorca venía justificada obviamente por la necesidad de huir de la persecución inquisitorial y de establecerse en unas nuevas tierras que sustituyesen aquellas de las que habían sido expulsados en el ultra Pirineo”.
-p 79: “Un hecho está bien claro: el que aún a finales del siglo XIII existía una etnia (una etnia dominante, evidentemente) unida a una cultura, es decir una Koiné, que cubría al msimo tiempo el sur de Francia, Catalunya, el Reino de Valencia y las Islas Baleares.”
-p 79: “Los Guillem, los Ramon, los Roger, los Berenguer, los Arnau y los Ponç. Son los nombres típicos del casal de Carcasona.”

I passant a cognoms o locatius concrets destaquem, és clar, els coneguts noms Jaspert de Barberà i Oliver de Termes.
Del primer assenyala

-p 89: “Jaspert de Barberà tomó una parte tan importante en la segunda etapa de guerra de los Albigenses – como defensor del castillo de Queribús – que se puede considerar como el último caudillo de los occitanos. Esto es un indicio seguro de que su decisión, unos doce años atrás, de acudir a la conquista de Mallorca habría obedecido a la necesidad de huir de la doble represalia franco-inquisitorial... La experiencia adquirida por Jaspert en la guerra de castillos, no dejó de ser útil en el asedio de la Ciudad de Mallorca.”

Quant a Oliver - de Termes o de Térmens -, també la informació és més prolixa que la apuntada ací, però retenim que

-p 132: “La participación de Oliver de Termes en la conquista de la Ciudad de Mallorca, en la que su experiencia en la tàctica militar de asedio había de ser utilísima, viene registrada repetidamente en las crónicas”.

Deixem per la propera entrada la continuació d’aquesta interessant aportació de Pere Català sobre el llibre de l’autor mallorquí Gabriel Alomar Esteve.

Les imatges corresponen a la portada de la revista Càtar, una de les pàgines interiors i una de les dues pàgines que va escriure Pere Català, respectivament.

Neix un nou lleó marí a Mallorca

Avui llegíem a Europa Press que al parc Marineland de Calvià havia nascut un nou “lleó marí” i que li posaran de nom “Jackson” en honor del recent desaparegut rei del pop. Es tracta d’un petit mascle, fill de Lucy, experta mare, que tot d’una s’ha compenetrat a les mil meravelles amb el nou nadó.

Una nota simpàtica que ja es repeteix per trentè cop al parc de Calvià, al llarg dels seus 39 anys de vida.

Aprofitarem la felicitació al parc aquàtic per donar-ne algunes dades, per els que no el coneguin.

Marineland es un parc d’oci dedicat al món dels mamífers marins. Pertany al grup ASPRO, un dels més importants d’Europa, si no el que més, i del món en parcs temàtics i d’oci. El grup conte a Europa amb 39 parcs, repartits entre 9 segments i vuit països, entre els quals Espanya és el país que més en té, ja que n’hi ha 13, seguit de França amb 9 i el Regne Unit amb 8. El grup dona feina fixa a 1.200 persones que, en temporada alta arriba fins a les 3.000.

Pel que fa al parc de Calvià, juntament amb dos Aqualand i el Western Park, forma part dels quatre parcs d’oci amb que conte Aspro a Mallorca.

Per arribar al parc cal prendre l’autopista d’Andratx i sortir per la sortida de Costa d’en Blanes, i es troba gairebé al costat de Port Portals.

Entre altres diversions i podem trobar l’espectacle de dofins i lleons marins, un espectacle d’aus exòtiques, diferents aquaris, amb taurons, pingüins i peixos d’arreu del món, una casa tropical amb exemplars de rèptils i un aviari.

Conte també amb un “pingüinari” i un parc infantil, per als més menuts.

Aquest any el parc està obert al públic des de el 23 de febrer fins el 16 de novembre i les taquilles obren a les 9,30 del matí i tanquen a les 16,45, encara que el parc resta obert fins a les 18,00.

Els horaris dels espectacles són:

Dofins i lleons marins:

• De dilluns a divendres: 11,30 i 15,30
• Dissabtes i diumenges: 11,30 – 15,30 i 16,45

Aus:

• Tots els dies: 10,30 – 13,00 i 16,30

Les tarifes de l’entrada són:

• Adults: 22.00 €
• Nins: 16.00 € (nins de 0 a 4 anys gratis).
• Jubilats: 19.80 €

A més es fan abonaments de temporada amb els quals pots entrar a tots els parcs del grup a Mallorca a un preu de 70 € pels adults i de 50 € pels nins de més de 4 anys.

Pots adquirir les entrades directament al lloc Web d’Internet de qualsevol dels parcs del grup.

Convocatòries de subvencions oficials

El proppassat 22 de juny, Lila Thomàs Andreu, Directora del Institut Balear de la Dona, òrgan creat d’acord a la llei del Govern de les Illes Balears 5/2000, de 20 d’abril, com a entitat autònoma de caràcter administratiu amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena d’actuar, signava la resolució per la qual s’aprovava la convocatòria de subvencions en matèria d’accions de foment de l’associacionisme i de suport a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes per a l’any 2009.

La resolució, que es feia pública en el BOIB n. 93 del dia 27 de juny, posa de manifest l’objecte de la mateixa, que consisteix en establir un pla d’ajuts en matèria d’accions per tal de fomentar l’associacionisme pel que fa al suport a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

En la convocatòria s’inclouen dos tipus de programes:

• a) Programes adreçats a donar suport a l’associacionisme i a la participació de les dones (modalitat A).
• b) Programes adreçats a fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes (modalitat B).

Tanmateix, el Govern de les Illes, feia públic el passat dia 6 de juliol, a través de la seva pàgina Web, el comunicat, posant a disposició de les entitats que ho vulguin sol•licitar, tots els documents necessaris per a la seva tramitació.

La convocatòria va destinada a totes les entitats privades, sense ànim de lucre, amb seu social a les Illes Balears i amb personalitat jurídica pròpia, exceptuant les entitats indicades en el apartat 2.3 de les bases de la convocatòria, que poden ser consultades en el BOIB, al enllaç de més amunt. En les mateixes bases s’especifiquen també totes les altres condicions per poder accedir a les subvencions.

Les actuacions o projectes per els quals se sol•licitin aquests ajuts, s’han d’haver dut a terme entre el 1 de gener de 2009 y 31 de desembre de 2009 i el termini de presentació de les sol•licituds acaba als 20 dies naturals a partir de l’endemà d’haver-se fet públic en el BOIB, o sigui que, si els meus càlculs no van errats, hi ha de temps fins el 19 de juliol, ja que el butlletí va ser publicat el 27 de juny.

Jo, personalment, que en el passat he format part de diverses entitats sense ànim de lucre i conec les dificultats que es tenen des d’aquestes per recollir i preparar tota la documentació que cal en aquestes situacions, considero que és un termini molt curt.

Però vaja, el cas es que la convocatòria s’ha fet, i en aquestes condicions, i jo, com a comunicador a les Cròniques de Mallorca, ho dono a conèixer per a qui pugui estar-hi interessat.

Imatge: Foto de la Lila Thomàs Andreu, Directora de l'Institut Balear de la Dona, feta al llarg d'una entrevista publicada a Pòrtula, informatiu de Marratxí, núm 287 (agost 2005).

Breu història de Mallorca i les Balears (I)

Esquelet de "myotragus balearicus"

Fotografia de Francisco Valverde a Vikipèdia.

Quant parlem de la història de Mallorca i les Illes Balears ens referim, naturalment, a la història del home, els períodes anteriors s’anomenen prehistòria i no fa al cas.
No està del tot clar quan va arribar exactament l’home a les Illes ni de on venia, però sembla ser, per les restes arqueològiques, que els primers habitants varen arribar cap allà l’any 7000 AC.
Aquell primer nucli de pobladors ja havia après l’art de navegar i afrontava la vida a base de caçar i recol•lectar.
A les illes hi varen trobar un animalet, que els científics anomenen “myotragus balearicus”, que venia a ser una mena de cabreta, i es dedicaren a caçar-lo, fins que ja no en va quedar cap (a les hores no hi havien ecologistes que defensessin als animals en perill d’extinció). Encara que algunes investigacions apunten a que va ser un canvi climàtic el que va acabar amb l’espècie. La data de la seva extinció s’ha apuntat que devia ser cap a l’any 3000 AC.
Sigui com sigui, com que es varen quedar sense animals per caçar, varen tenir que recorre a altres solucions, com portar animals domèstics d’altres llocs, i dedicar-se a treballar la terra, encara que de manera molt rudimentària.
A aquest període se l’anomena pels entesos “pre-talaiotic”. Durant aquesta època, l’home deixa d’habitar a coves naturals i comença a fer les seves primeres construccions per els seus actes funeraris, a la vegada que comença a construir coves artificials amb particions com a cambres, passant a viure en petites comunitats familiars.
És a partir de l’any 1300 AC, aproximadament, que es produeix el primer canvi important a la vida de les illes. No està molt clar quin va ser el motiu que l’originà, però tot sembla apuntar que devien arribar gent de fora que, d’alguna forma forçaren el canvi, començant el que se’n diu el “període Talaiotic”.
S’inicia una forma de vida tribal, amb jerarquies, concentrant-se en poblats amurats, i s’han trobat restes arqueològiques de forces armes, la qual cosa vol dir que ja devien tenir una estructura un poc militaritzada (no sabem si tenien que fer el servei militar encara que es probable que sí).
Les construccions que ens han arribat de l’època ens parlen de grans torres quadrades o circulars, fetes de pedres amuntegades en sec, amb una cambra a dins, són els famosos “Talaiots”.
Aquests edificis tenien, pel que sembla, diverses funcions, d’una banda per a celebrar-hi reunions i cerimònies i, per altra banda, com a defensa.
Al seu entorn hi havia altres construccions menors on l’home hi feia la seva vida diària.
En aquesta època sembla ser que els illencs varen començar a tenir els primers contactes amb les civilitzacions més avançades de la mediterrània, com ara els grecs i els fenicis. Aquests darrers, a partir de la seva estància a Cartago, varen establir algunes colònies a la costa.
Tota aquesta nova civilització va restà establerta a les illes fins que els romans es decidiren a conquistar-les, l’any 123 AC.
Però dels romans ja en parlarem en el proper escrit.

Senderisme a Mallorca (I). El Camí Vell de Lluc

Mallorca no és només mar, sol i platges, no es només la Catedral, les Coves del Drac o les perles de Manacor.
De fet, si no coneixes l’Illa són bons llocs per començar a conèixer-la, però hi ha moltes més coses que es poden conèixer i que no solen estar a les principals ofertes turístiques, com és ara el senderisme.
Mallorca presenta una gran quantitat de llocs, racons i paisatges que acostumen a passar desapercebuts a la gran majoria dels visitants.

Entre ells hi ha una sèrie de rutes per la Serra de Tramuntana, algunes de les quals s’han anomenat “Rutes de Pedra en Sec” i que ens ofereixen un meravellós espectacle tant visual com de pau i tranquil·litat.

Per encetar aquesta sèrie d’articles dedicats al senderisme, començaré parlant d’una de les primeres caminades que vaig fer a l’Illa, “El camí vell de Lluc”, del que podeu trobar en aquest enllaç la informació de la excursió que varem fer amb la meva dona el dia 5 de juny de l’any 2004, encara que està en castellà.
Per els que no han estat mai a l’Illa, Lluc és un Santuari dedicat a la Mare de Deu de Lluc que es troba en plena Serra de Tramuntana, en una pròxima entrada en parlarem amb més profusió, ja que val la pena dedicar-li una entrada per ell sol.

L’anomena’t “Camí Vell de Lluc”, actualment s’integra dins els itineraris que el Consell de Mallorca està restaurant i senyalitzant dins el GR-222, que es el camí que va de Artà a Lluc. De fet, del tram que va de Inca a Lluc, només està acabat, precisament, el que antigament era dit “Camí Vell de Lluc”, que era el que anava des de el poble de Caimari, conegut pels seus olis amb denominació d’origen dins la marca “Olis de Mallorca”, fins al santuari.
El camí segueix, amb diverses variants, el recorregut que existia en el segle XIII quant les peregrinacions al santuari eren freqüents i molt populars.
Al llarg de la seva història ha rebut diversos noms, sent el primer d’ells “camí de na Moltó” i, ja en el segle XIV, era conegut com “camí de ses Creus”, degut a les set creus o medallons esculpits en pedra pel millor escultor de l’època, Llorenç Tosquella, representant els “7 Goigs de Nostra Senyora” que hi havia al llarg del seu traçat.

En els segles XV, XVI i XVII va a passar a anomenar-se “Camí General”, ja amb algunes modificacions al seu traçat, però la modificació més important es va dur a terme al començament del s. XVIII, quan es va construir un tram important del camí pràcticament nou per tal d’esquivar el pas del “Grau”, molt perillós. El traçat sinuós del nou camí va acabar per donar-li de nom popular “Sa Llangonissa”.
A partir de l’any 1884, amb la construcció de la nova carretera, el camí comença a perdre la seva utilitat i s’inicia un període de degradació que no finalitzaria fins l’any 1989 en que el Consell de Mallorca, amb col·laboració amb els ajuntaments d’Escorca, Caimari i el Santuari, inicia la seva reconstrucció i rehabilitació.

El total del camí és de poc més de 6 quilòmetres, des del poble fins al santuari i es pot començar des de l’aparcament que hi ha a la sortida de Caimari, situat a uns 300 metres de les darreres cases. Per la carretera hi ha uns 10 quilòmetres.

Durant el seu recorregut podrem observar nombrosos ecosistemes d’alzinars, ullastrars, agraris (sobretot d’olivars) i penya-segats. També en fauna vertebrada, es tracta d’una zona molt rica amb diverses espècies com ara rapinyaires, el mart, el mostel, la cabra orada i els ocells migrants.A més és molt important la mostra de patrimoni etnològic i religiós. Hi podrem trobar diferents restes, algunes d’elles restaurades, vinculades a l’explotació agrícola i forestal de la serra de Tramuntana: rotlos de sitja, barraques de carboner, basses, rotes, fonts, etc.

Els diferents paisatges que es poden observar de l’Illa des de les diferents alçades que es van recorrent durant l’itinarari ens deixaran bocabadats, a més dels espectaculars racons que ens faran passar unes estones inoblidables.

Abans d’arribar al santuari, ens trobarem amb un refugi del Consell, destinat, principalment als caminants de llarg recorregut.

Finalment, en arribar a Lluc ens trobarem amb un indret encisador, del qual ja en parlarem en una altra entrada, només dir que el santuari es troba aproximadament a uns 500 metres d’alçada sobre el nivell del mar i compte amb nombroses alternatives.

Cuina balear: Sopes mallorquines

Sopes mallorquines

Començarem avui un petit receptari de cuina de les Illes Balears, que d'en tant en tant anirem engruixant amb alguna nova recepta.
Per encetar aquest receptari no s'em ha ocurregut un altre plat que el que a mi més em va agradar quan vaig aterrar aquí i em va sorprendre per la seva senzillesa i per lo saludable que era: Les sopes mallorquines.
No vaig parar fins que vaig poder obtenir la recepta per fer-me-les a casa i ara os diré com jo les faig tot seguint, més o "manco", la recepte que em varen donar:
Lo primer i més important són els ingredients (per a 4 persones):

• 1 col i 1 coliflor


• 1 grapat de bledes, també poden ser espinacs


• 2 tomàquets (tomàtigues que diuen aquí)


• 1 pebrot vermell i 1 de verd (pebre en diuen aquí)


• 1 ceba


• 400 grams de pèsols i mongete tendre (hi ha qui hi posa fàves tendres y carxofa, però a mi m'agraden més sense aquests dos ingredients), tot barrejat.


• julivert (juevert es diu aquí)


• S'hi poden afegir o treure tot tipus de verdura, surt igual de bò.


• Oli d'oliva


• Sal i pebre (pebre bo aquí)


• i, el més important, 250 grams de pa de sopes, aquí es fa servir un pa moreno especial que ja es troba tallat als forns de pa, però es pot utilitzar qualsevol tipus de pa tallat molt fi, com es feia a les antigues sopes escaldades de Catalunya.

Estris necessaris:

• Una olla gran (tenir en compte que les verdures abulten molt).


• Una cassola de fang (aquí en diuen greixonera)

Ara diré com es preparen, un cop tenim tots els ingredients i els estris.

• Primer s'han de preparar les verdures, netajant-les i tallant-les. Es poden tallar a la juliana o fer-ne bocinets, segons la verdura i el gust personal.


• Després s'ha de començar a fer el sofregit a l'olla, primer els pebrots i la ceba, i quan comença a pendre color se l'hi afeieix els tomàquets.


• A continuació hi posarem els pèsols i la mongete tendre i les altres llegums que volguem posar-hi i seguirem posant-hi la resta de verdures, començant per la col, que és la més dura de coure i acabant amb la coliflor que és la menys dura. A tot això ho cubrirem d'aigua, just fins a cubrir i li posarem sal i pebre al gust i ho deixarem al foc fins que estigui tot cuit.


• Mentrestant podem anar preparant la cassola de fang (la greixonera) posant-hi un llit de pa de sopes, amb un rajolic d'oli pel damunt (hi ha qui li posa també una picadeta).


• Quan ja tenim cuita la verdura s'escalda el pa dins la cassola i se serveix a la taula amb la mateixa cassola.

Espero que si feu aquesta recepte la gaudiu am el mateix deliri que jo. Bon profit.

Ajuada a difondre la tasca de la "Fundació Vicenç Ferrer"

Contribueix i difón la tasca de la Fundació Vicenç Ferrer

Presentada la IV edició de la "Passarel·la Mallorca 2009"

La Presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, juntament amb la Consellera d'Economia i Turisme, Isabel Oliver, i la Presidenta de la Fundació Ars Nova, Tania Frau, han presentat avui els actes de la "Passarel·la Mallorca 2009" que tindran lloc el proper divendres, 3 de juliol a la Misericordia de Palma.

Armengol ha aprofitat la presentació per subratllar l'aposta del Consell de Mallorca per un sector tan innovador, creatiu i emprenedor com és el del disseny de moda.

Per la seva banda, la consellera Isabel Oliver ha destacat les novetats que en l’edició d’enguany presenta Passarel·la Mallorca que són:

• De 10.00 hores a 19.00 hores, als jardins de la Misericòrdia, la instal·lació d’envelats informatius de les escoles de disseny de moda de Mallorca. D’aquesta manera els joves podran conèixer de primera mà l’oferta educativa. A més les escoles han organitzats tallers i activitats relacionats amb el disseny oberts al públic.


• A les 12,30 hores, es durà a terme una Taula rodona Cara a cara amb Enrique Loewe, president d’honor i portaveu de Loewe i associat d’honor de l’Associació de Creadors de Moda d’Espanya, a la sala de conferències de la Misericòrdia de Palma (entrada pel jardí). Hi participaran: Pedro Mansilla, sociòleg i periodista de moda, Julián Aguirre, redactor d’Última Hora, Vanessa Sánchez, redactora de Diario de Mallorca, Lola Sampedro, redactor d’El Mundo i Josep Lluís Fece, director del departament de Comunicació, Cultura i Tecnologies Digitals del CESAG.


• El vespre, a les 22,00 hores, se celebrarà al pati de la Misericòrdia la IV edició de la Passarel·la Mallorca que contarà també amb la darrera col·lecció de la dissenya Maria Barros.

S'adjunta el dossier que ha estat presentat.