dimarts, 14 de juliol de 2009

Apunt sobre els càtars a Mallorca (II)


Continuant amb l’aportació tan interessant d’en Pere Català i Roca, a la revista Càtar de l’any 1998, transcriurem a continuació la resta del seu escrit:

De fet, ens caldria reproduir diversos paràgrafs que, per causa d’espai ometem. Tanmateix, consignem aquestes dues mostres:

-p. 97: “Ramon de Canet, el que participó en la conquista de Mallorca, era cuñado de Oliver de Termens. Habiendo intervenido en la primera fase de la guerra, fue expoliado de sus bienes como hereje en 1227.”

-p. 138: “Vernet... Los barones de esta estirpe eran cátaros notorios... En la conquista de Mallorca participaron por lo menos tres de este apellido.”

És fàcil d’inferir l’interès que suscita l’assaig efectuar per Alomar. S’hi expressa el desig de compilar “la participación de provenzales, gascones y otras gentes del Mediodía francés en dicha conquista, así como de sus motivaciones.”. En la impossibilitat de reduir, per part meva, en el present apunt, la diversitat de conceptes alliçonadors, em limito a transcriure els cognoms que figuren en el vast “Apellidario” que comprèn una cinquantena llarga de pàgines d’aqueixa important obra. Són els següents:

“Abri, Ebri, Abrines, Agen, Alenyà o Alenyar, Amgles, Arles, Arguimbau, Assalit, Atbran o Abran, Aurenga, Avinhon o Avinyó, Aymerich o Eimeric; Babot, Balaguer o Balaguera, Banyol o Banyuls, Barbayrà, Barral, Bassa, Bastida o Sabastida, Batle, Baussan o Baussà, Benejam, Bisbal o Sabisbal, Blasco, Bonet, Borda o Bordas, Bordoll o Bordoy, Borraz o Borràs, Bremon o Bremona; Cabrit, Cagoles o Cadolle, Camarata, Canpomar o Campamar, Clavet o Caubet, Campanet, Canet-Sa Guàrdia, Caors o Caorz, Capcir, Caramany, Caraman o Caramain, Carbonell o Carbonel, Carcasés, Cardelhac, Carrós, Catllar, Cerdà o Serdà, Cima, Colliure, Conies o Conia, Conques, Corbera, Corsaví o Cortsaví, Cors, Cos o Descors, Costoge, Crexell, Cuber o Cuba; Deu, Duran o Durant, Durfort; Enveig, Escafré o D’Escafré (Guiscafré), Estella, Stela o Stalella; Fàbregues o Fàbregas, Feliu, Fenollet o Fenolhet, Ferriol, Figuera o Figueira, Forcimany o Forsimanya, Franch; Galiana, Garau o Gayrau, Garsíes, Gil o Gili, Grimalt; Illa; Jordà o Jordan; Lesol, Limoga o Limós, Llombard o Llompart, Llupià; Malbosch, Martí, Mascaró o Mascarón, Massana, Miraval o Miravalls, Montaner, Montblanch, Montesquiu, Montgiscart, Montreal, Morelch, Maurel, Morell o Morey, Morlan o Morlà, Mosset; Narbona o Arbona, Narbonès, Naya o Nage; Oms o D’Oms, Orfila, Ort o De l’Hort, Orteyla o Ortella, Orvay; Palaizi o Palasin, Palazol, Palol, Palou, Palaldà o Palauldà, Palau, Pàmies, Paó o Montpaó, Pedrozel, Petrozell, Pedrussol, Penna, Penya, Pinya, Perpinyà, Pi, Py o Despi, Pinós, Pizan o Pisà, Provensal, Puget, Pujol o Pujols, Puy, Puech, Puig o Despuig, Puig d’Orfila, Puylaurens o Pueglaurens; Rabassa, Renart, Riquer o Riquier, Rieusech o Riussech, Rieutord o Riutord, Rocafort, Rocafuelh o Rocafull, Roqueta, Rosseló, Rossinhol o Rossinyol, Rotlan o Rul•lan, Rovenhac o Rovenac; Sa Clusa, Saleillas o Salelles, Salses, Salt, Salvià o Salvà, Savall, Sans, Santacília, Sant Martí, Sant Marçal, Sant Naçarí, Sarrià, Segin o Seguí, Serinhà o Sereinyà, Serra, Servian o Servià, So d’Alió o De Llo-Èvol, Solor, Salor, Soler, Sureda o Soreda; Taillade, Tallada, Talladas, Tautavel, Taltahull, Taltavull, Termes, Tatzo, Totzo, Totxo, Terrena, Thorà, Thuir, Thovels o Tovell, Togores, Tornamira, Turmeda, Tuyent; Urg o Urtx; Vallespir, Vellvert, Ventaiol o Ventayol, Verdera o Saverdera, Vernet, Vilar o Desvilar, Villalonga; Yspania o Espanha.”

Siguin les presents línies com un homenatge a Gabriel Alomar Esteve, qui, des de la seva presidència de l’A.E.A.C., m’afavorí amb l’amistat i qui, com a urbanista que fou, argüia, ja en la dècada dels quaranta, que “les ciutats no són els seus carrers i les seves cases, sinó els homes que hi viuen i conviuen”.

Apunt sobre els càtars a Mallorca (Pere Català i Roca. Revista Càtar, edició única, pàgines 12 i 13. Granollers, 1998).


I, tal com deia en Pere Català referint-se al seu amic Alomar, que aquests dos articles que he escrit serveixin d’homenatge, aquest cop a tots dos, que amb les seves investigacions i estudis, tant varen aportar a la cultura i al coneixement del nostre poble.