diumenge, 5 de juliol de 2009

Senderisme a Mallorca (I). El Camí Vell de Lluc



Vista aeria del Santuari de Lluc
Mallorca no és només mar, sol i platges, no es només la Catedral, les Coves del Drac o les perles de Manacor.
De fet, si no coneixes l’Illa són bons llocs per començar a conèixer-la, però hi ha moltes més coses que es poden conèixer i que no solen estar a les principals ofertes turístiques, com és ara el senderisme.
Mallorca presenta una gran quantitat de llocs, racons i paisatges que acostumen a passar desapercebuts a la gran majoria dels visitants.

Entre ells hi ha una sèrie de rutes per la Serra de Tramuntana, algunes de les quals s’han anomenat “Rutes de Pedra en Sec” i que ens ofereixen un meravellós espectacle tant visual com de pau i tranquil·litat.

Per encetar aquesta sèrie d’articles dedicats al senderisme, començaré parlant d’una de les primeres caminades que vaig fer a l’Illa, “El camí vell de Lluc”, del que podeu trobar en aquest enllaç la informació de la excursió que varem fer amb la meva dona el dia 5 de juny de l’any 2004, encara que està en castellà.
Per els que no han estat mai a l’Illa, Lluc és un Santuari dedicat a la Mare de Deu de Lluc que es troba en plena Serra de Tramuntana, en una pròxima entrada en parlarem amb més profusió, ja que val la pena dedicar-li una entrada per ell sol.

Mapa del Camí Vell de LlucL’anomena’t “Camí Vell de Lluc”, actualment s’integra dins els itineraris que el Consell de Mallorca està restaurant i senyalitzant dins el GR-222, que es el camí que va de Artà a Lluc. De fet, del tram que va de Inca a Lluc, només està acabat, precisament, el que antigament era dit “Camí Vell de Lluc”, que era el que anava des de el poble de Caimari, conegut pels seus olis amb denominació d’origen dins la marca “Olis de Mallorca”, fins al santuari.
El camí segueix, amb diverses variants, el recorregut que existia en el segle XIII quant les peregrinacions al santuari eren freqüents i molt populars.
Al llarg de la seva història ha rebut diversos noms, sent el primer d’ells “camí de na Moltó” i, ja en el segle XIV, era conegut com “camí de ses Creus”, degut a les set creus o medallons esculpits en pedra pel millor escultor de l’època, Llorenç Tosquella, representant els “7 Goigs de Nostra Senyora” que hi havia al llarg del seu traçat.

Tram del camí anomenat Costa LlargaEn els segles XV, XVI i XVII va a passar a anomenar-se “Camí General”, ja amb algunes modificacions al seu traçat, però la modificació més important es va dur a terme al començament del s. XVIII, quan es va construir un tram important del camí pràcticament nou per tal d’esquivar el pas del “Grau”, molt perillós. El traçat sinuós del nou camí va acabar per donar-li de nom popular “Sa Llangonissa”.
A partir de l’any 1884, amb la construcció de la nova carretera, el camí comença a perdre la seva utilitat i s’inicia un període de degradació que no finalitzaria fins l’any 1989 en que el Consell de Mallorca, amb col·laboració amb els ajuntaments d’Escorca, Caimari i el Santuari, inicia la seva reconstrucció i rehabilitació.

El total del camí és de poc més de 6 quilòmetres, des del poble fins al santuari i es pot començar des de l’aparcament que hi ha a la sortida de Caimari, situat a uns 300 metres de les darreres cases. Per la carretera hi ha uns 10 quilòmetres.

Nombroses oliveres molt antigues es poden trobar al llarg del camíDurant el seu recorregut podrem observar nombrosos ecosistemes d’alzinars, ullastrars, agraris (sobretot d’olivars) i penya-segats. També en fauna vertebrada, es tracta d’una zona molt rica amb diverses espècies com ara rapinyaires, el mart, el mostel, la cabra orada i els ocells migrants.A més és molt important la mostra de patrimoni etnològic i religiós. Hi podrem trobar diferents restes, algunes d’elles restaurades, vinculades a l’explotació agrícola i forestal de la serra de Tramuntana: rotlos de sitja, barraques de carboner, basses, rotes, fonts, etc.

Els diferents paisatges que es poden observar de l’Illa des de les diferents alçades que es van recorrent durant l’itinarari ens deixaran bocabadats, a més dels espectaculars racons que ens faran passar unes estones inoblidables.

Abans d’arribar al santuari, ens trobarem amb un refugi del Consell, destinat, principalment als caminants de llarg recorregut.

Finalment, en arribar a Lluc ens trobarem amb un indret encisador, del qual ja en parlarem en una altra entrada, només dir que el santuari es troba aproximadament a uns 500 metres d’alçada sobre el nivell del mar i compte amb nombroses alternatives.