diumenge, 12 de juliol de 2009

Apunt sobre els càtars a Mallorca (I)

Fa anys, quan encara vivia a Catalunya, tenia de reunir una sèrie d’articles per a l’edició d’una revista sobre el catarisme.

Entre el diversos autors que hi varen col•laborar, n’hi va haver un que em va cridar especialment l’atenció pel que havia escrit.

Ell, en Pere Català Roca, va escriure un article anomenat “Apunt sobre els càtars a Mallorca”, al mes de gener de 1998, tot utilitzant-lo com a petit homenatge al recent desaparegut arquitecte i humanista mallorquí, Gabriel Alomar Esteve.

Aquell article que només va aparèixer a aquella revista i no figura a cap dels reculls dels seus escrits i publicacions, el voldria reproduir integrament en aquest espai, aprofitant per retre-li l’homenatge que es mereix, en record del seu pas per la vida, que va acabar el passat 10 de febrer de 2009 a la ciutat de Barcelona.
Com que l’article és prou llarg, el dividiré en dues entrades, la d’avui i la propera entrada que escriuré en aquest bloc:

Apunt sobre els càtars a Mallorca (Pere Català i Roca. Revista Càtar, edició única, pàgines 12 i 13. Granollers, 1998).

El desembre passat finà l’arquitecte i humanista mallorquí Gabriel Alomar Esteve, autor del llibre “Cátaros y Occitanos en el Reino de Mallorca” (Palma de Mallorca, 1978). Aquest llibre fou venut prèvia subscripció - motiu que explica que no hagi estat gaire difós – i, segons s’indica, “fue escrito originariamente en lengua catalana”, factor a tenir en compte per raó de l’època. I, pensant també que la publicació ocorregué fa vint anys, convé que apreciem el sentit d’antelació a l’estudi de la guerra dita dels albigesos practicat per Alomar, qui considerà la temàtica apropiada des dels bons-homes càtars als fraticcelli de Sant Francesc d’Assís”. Un esment especial es mereix la part del llibre dedicada als conqueridors i repobladors ultrapirinencs de les Illes Balears (1229-1350).
No ens sembla improcedent de transcriure, àdhuc literalment a com apareixen, alguns paràgrafs generalitzats de l’obra de referència.

-p.77: “... Muchos de los varones occitanos comprometidos en la “herejía” y desposeídos de sus tierras participaron en la conquista de Mallorca y fueron beneficiados en el Repartiment. Entre, ellos un número considerable quedaron establecidos en las islas, o dejaron al menos en ellas un segundón. Otros no tardaron en enagenar sus propiedades insulares, retornando al continente, bien para reincidir en la lucha pro-occitana en sus segunda fase (a partir de 1240), bien para seguir al Rey Jaime en las conquistas de Valencia y Murcia. Y finalmente, otros, en particular los de la baronía montpellerina, esperaron para regresar a sus antiguos lares la protección que les aseguraría el nuevo reino de las Mallorcas.”
-p.78: “La participación importantísima de los occitanos (gente del Languedoc) en la conquista de Mallorca venía justificada obviamente por la necesidad de huir de la persecución inquisitorial y de establecerse en unas nuevas tierras que sustituyesen aquellas de las que habían sido expulsados en el ultra Pirineo”.
-p 79: “Un hecho está bien claro: el que aún a finales del siglo XIII existía una etnia (una etnia dominante, evidentemente) unida a una cultura, es decir una Koiné, que cubría al msimo tiempo el sur de Francia, Catalunya, el Reino de Valencia y las Islas Baleares.”
-p 79: “Los Guillem, los Ramon, los Roger, los Berenguer, los Arnau y los Ponç. Son los nombres típicos del casal de Carcasona.”

I passant a cognoms o locatius concrets destaquem, és clar, els coneguts noms Jaspert de Barberà i Oliver de Termes.
Del primer assenyala

-p 89: “Jaspert de Barberà tomó una parte tan importante en la segunda etapa de guerra de los Albigenses – como defensor del castillo de Queribús – que se puede considerar como el último caudillo de los occitanos. Esto es un indicio seguro de que su decisión, unos doce años atrás, de acudir a la conquista de Mallorca habría obedecido a la necesidad de huir de la doble represalia franco-inquisitorial... La experiencia adquirida por Jaspert en la guerra de castillos, no dejó de ser útil en el asedio de la Ciudad de Mallorca.”

Quant a Oliver - de Termes o de Térmens -, també la informació és més prolixa que la apuntada ací, però retenim que

-p 132: “La participación de Oliver de Termes en la conquista de la Ciudad de Mallorca, en la que su experiencia en la tàctica militar de asedio había de ser utilísima, viene registrada repetidamente en las crónicas”.

Deixem per la propera entrada la continuació d’aquesta interessant aportació de Pere Català sobre el llibre de l’autor mallorquí Gabriel Alomar Esteve.
Les imatges corresponen a la portada de la revista Càtar, una de les pàgines interiors i una de les dues pàgines que va escriure Pere Català, respectivament.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola, hem dic Pere i m'ha agradat molt aquesta historia. M'agradaria poder contactar amb tu, et deixo el meu telefon 673 14 24 68. T'agrairia que et posessis amb contacte amb mi. Salut