Esquelet de "myotragus balearicus"
Fotografia de Francisco Valverde a Vikipèdia.
Quant parlem de la història de Mallorca i les Illes Balears ens referim, naturalment, a la història del home, els períodes anteriors s’anomenen prehistòria i no fa al cas.
No està del tot clar quan va arribar exactament l’home a les Illes ni de on venia, però sembla ser, per les restes arqueològiques, que els primers habitants varen arribar cap allà l’any 7000 AC.
Aquell primer nucli de pobladors ja havia après l’art de navegar i afrontava la vida a base de caçar i recol•lectar.
A les illes hi varen trobar un animalet, que els científics anomenen “myotragus balearicus”, que venia a ser una mena de cabreta, i es dedicaren a caçar-lo, fins que ja no en va quedar cap (a les hores no hi havien ecologistes que defensessin als animals en perill d’extinció). Encara que algunes investigacions apunten a que va ser un canvi climàtic el que va acabar amb l’espècie. La data de la seva extinció s’ha apuntat que devia ser cap a l’any 3000 AC.
Sigui com sigui, com que es varen quedar sense animals per caçar, varen tenir que recorre a altres solucions, com portar animals domèstics d’altres llocs, i dedicar-se a treballar la terra, encara que de manera molt rudimentària.
A aquest període se l’anomena pels entesos “pre-talaiotic”. Durant aquesta època, l’home deixa d’habitar a coves naturals i comença a fer les seves primeres construccions per els seus actes funeraris, a la vegada que comença a construir coves artificials amb particions com a cambres, passant a viure en petites comunitats familiars.
És a partir de l’any 1300 AC, aproximadament, que es produeix el primer canvi important a la vida de les illes. No està molt clar quin va ser el motiu que l’originà, però tot sembla apuntar que devien arribar gent de fora que, d’alguna forma forçaren el canvi, començant el que se’n diu el “període Talaiotic”.
S’inicia una forma de vida tribal, amb jerarquies, concentrant-se en poblats amurats, i s’han trobat restes arqueològiques de forces armes, la qual cosa vol dir que ja devien tenir una estructura un poc militaritzada (no sabem si tenien que fer el servei militar encara que es probable que sí).
Les construccions que ens han arribat de l’època ens parlen de grans torres quadrades o circulars, fetes de pedres amuntegades en sec, amb una cambra a dins, són els famosos “Talaiots”.
Aquests edificis tenien, pel que sembla, diverses funcions, d’una banda per a celebrar-hi reunions i cerimònies i, per altra banda, com a defensa.
Al seu entorn hi havia altres construccions menors on l’home hi feia la seva vida diària.
En aquesta època sembla ser que els illencs varen començar a tenir els primers contactes amb les civilitzacions més avançades de la mediterrània, com ara els grecs i els fenicis. Aquests darrers, a partir de la seva estància a Cartago, varen establir algunes colònies a la costa.
Tota aquesta nova civilització va restà establerta a les illes fins que els romans es decidiren a conquistar-les, l’any 123 AC.
Però dels romans ja en parlarem en el proper escrit.
No està del tot clar quan va arribar exactament l’home a les Illes ni de on venia, però sembla ser, per les restes arqueològiques, que els primers habitants varen arribar cap allà l’any 7000 AC.
Aquell primer nucli de pobladors ja havia après l’art de navegar i afrontava la vida a base de caçar i recol•lectar.
A les illes hi varen trobar un animalet, que els científics anomenen “myotragus balearicus”, que venia a ser una mena de cabreta, i es dedicaren a caçar-lo, fins que ja no en va quedar cap (a les hores no hi havien ecologistes que defensessin als animals en perill d’extinció). Encara que algunes investigacions apunten a que va ser un canvi climàtic el que va acabar amb l’espècie. La data de la seva extinció s’ha apuntat que devia ser cap a l’any 3000 AC.
Sigui com sigui, com que es varen quedar sense animals per caçar, varen tenir que recorre a altres solucions, com portar animals domèstics d’altres llocs, i dedicar-se a treballar la terra, encara que de manera molt rudimentària.
A aquest període se l’anomena pels entesos “pre-talaiotic”. Durant aquesta època, l’home deixa d’habitar a coves naturals i comença a fer les seves primeres construccions per els seus actes funeraris, a la vegada que comença a construir coves artificials amb particions com a cambres, passant a viure en petites comunitats familiars.
És a partir de l’any 1300 AC, aproximadament, que es produeix el primer canvi important a la vida de les illes. No està molt clar quin va ser el motiu que l’originà, però tot sembla apuntar que devien arribar gent de fora que, d’alguna forma forçaren el canvi, començant el que se’n diu el “període Talaiotic”.S’inicia una forma de vida tribal, amb jerarquies, concentrant-se en poblats amurats, i s’han trobat restes arqueològiques de forces armes, la qual cosa vol dir que ja devien tenir una estructura un poc militaritzada (no sabem si tenien que fer el servei militar encara que es probable que sí).
Les construccions que ens han arribat de l’època ens parlen de grans torres quadrades o circulars, fetes de pedres amuntegades en sec, amb una cambra a dins, són els famosos “Talaiots”.
Aquests edificis tenien, pel que sembla, diverses funcions, d’una banda per a celebrar-hi reunions i cerimònies i, per altra banda, com a defensa.
Al seu entorn hi havia altres construccions menors on l’home hi feia la seva vida diària.
En aquesta època sembla ser que els illencs varen començar a tenir els primers contactes amb les civilitzacions més avançades de la mediterrània, com ara els grecs i els fenicis. Aquests darrers, a partir de la seva estància a Cartago, varen establir algunes colònies a la costa.
Tota aquesta nova civilització va restà establerta a les illes fins que els romans es decidiren a conquistar-les, l’any 123 AC.
Però dels romans ja en parlarem en el proper escrit.
1 comentari:
No tenc del tot clar que l'home amb el coneixement de l'art de navegar habités dins una cova.
Publica un comentari a l'entrada