Palma de Mallorca's Bay, a 24 hour Timelapse

Espectacular Vídeo montat en base a fotografias, amb la técnica Timelapse, realitzat per Franklin Tello.
Una autentica maravella sobre la badia de Palma.

Possessions de Mallorca. Part 1/2

Un bon reportatge etmès a IB3 sobre les antigues possessions de Mallorca.

Les notícies del atur

Avui ho deien les notícies, està previst que per a finals d'any arrivem a la cifra de 100.000 aturats a ses illes.
No és una bona forma d'animar l'activitat donar aquests tipus de notícies, però si que cal fer reflexions importants quan aquestes són tant alarmants.

Avui mateix, quan hem trobava visitant un client, que acabava de llegir el diari feia uns minuts, m'he ensopegat amb una persona molt desmoralitzada.
El client tenia una petita empresa de subministrament a bars i restaurants i tenia prop dels seixanta cinq anys. Hem comentava que mai s'hauria pensat que arrivaria a aquesta edad amb tantes ganes de jubilar-se i, en paraules textuals d'ell: “apartar-me del sistema”.

Quan parlava del sistema es referia, evidentment, al sistema econòmic i al teixit empresarial. Estava realment desitjós de jubilar-se i perdre de vista l'empresa i el món dels negocis. Em comentava que fins fa poc no s'havia ni plantejat la possibilitat de retirar-se. Ara n'estava ple de ganes.
Com ell molts empresaris es troven en semblant situació, però el pitjor és que n'hi ha molts que no es troben prop dels seixanta cinq anys. La majoria que estan així son molt més joves i les prespectives que tenen no son pas massa bones, per ser generós en les paraules.

Un altre empresari em feia una altra reflexió que m'ha posat els pels de punta:
“Tot això del pla E és una vertadera piltrafa. - m'explicava - Si que és cert que dona feina a uns quants peró en definitiva no soluciona res. Una bona part de les persones que tenen feina gràcies a aquest pla son inmigrants i els seus ingressos ni tan sols es queden aquí ja que n'envien la part més gran cap al seu país, i aixó no genera consum ni riquesa.”
¿Quanta gent més hi pot haver que pensi així?
¿On pot arrivar tot això?
¿S'en adonen els polítics de les consequències que tot plegat pot arrivar a suposar?

És hora de que es comencin a prendre vertaderes mesures d'emergència. Sempre s'ha dit que “seguint fent les mateixes coses, s'obtenen idèntics resultats”, per tant ja va essent hora de fer coses veritablement diferents.

Si els polítics no son capaços de canviar les coses potser ja és hora de que siguin les forces econòmiques i civils les que prenguin la devantera i la iniciativa per començar a empenyer la societat cap endavant, passant olímpicament de la casta governant. Ja ha succeït en anteriors ocasions a l'història que ha estat la societat civil la que ha aconsseguit tirar endavant i sortir de situacions angoixants. Ha arrivat el moment!, als polítics ni sentir-los ni escoltar-los, ha de ser el poble i l'esperit emprenedor dels ciutadans de peu, qui aconssegueixi sortir-ne d'aquesta.

Entre tots ho podem fer, no ens quedem aturats a veure-les venir, prenem l'iniciativa, no esperem que ens treguin les castanyes del foc, si conver, agafem les estenalles i treim-les nosaltres mateixos.

M'agradaria, des de aquí, llençar una proposta: ¿que tal una fundació anomenada "Anem per Feina" on hi participin tant empreses i professionals com organitzacions empresarials, sindicals i civils de tota mena, a més dels ciutadans de peu?

Potser sembli "un doll", però és una proposta seriosa en la que caldria reflexionar-hi.

Son Espases i els monjos

Avui ha sortit la notícia als diaris. El Tribunal Superior de Justícia de Balears ha ratificat que tot està ben fet. Que no hi ha irregularitats en la decisió de construir el nou hospital de Son Dureta al lloc on s'ha fet i que és correcte.

Ara la congregació religiosa dels Missioners del Sagrat Cor, propietaris de Secar la Real, que havien emprès les accions legals per aturar-ho tenen la possibilitat de recorre-ho.

I jo em pregunto. Són precisament ells, els monjos, que totes les propietats que tenen són per donació o expropiació els qui tenen més dret a protestar? Una comunitat religiosa que tindria que estar preocupada per els afers de l'esperit i no pas per els afers materials, las més idònia per oposar-se a la construcció d'un equipament comú per al poble?

I segueixo preguntant-me, Seran capaços, encara ara, de recorrer la decisió del TSJB sobre la ubicació del nou hospital a Son Espases?

Potser si que és més important no ocupar el sòl rústic que envolta el monestir, no sigui cas que amb la crisi actual encara tinguin la possibilitat de tornar a explotar mà d'obra per collir algunes llegums o verdures per mantenir la congregació, com ja ha fet tantes de vegades la "Santa Mare Esglesia".

La sentència del tribunal deixa clara que no hi havia pas gaires alternatives al emplaçament del nou Son Dureta, i les poques possibles es trobaven totes en sòl rústic. Ara cal fer encara una altra pregunta, una més, qué és més important? l'entorn privilegiat d'una comunitat religiosa que l'ha pogut gaudir durant 700 anys per el sol fet de ser aixó, una comunitat religiosa, o potser és més important la construcció d'un equipament sanitari per a la comunitat en general, inclosos ells mateixos, i que ja arriva tard, doncs fa anys que Palma necessitava gaudir d'un nou equipament com aquest.

Jo, personalment, crec que ja va essent hora que els monjos es dediquin a lo seu, curar ànimes i resar i que deixin que els metges puguin fer la seva feina, curar cossos.

Enquesta empresarial sobre tecnologies

Amb data d'avui he enviat una enquesta a les associacions empresarials mallorquines (41 en total que he pogut localitzar a Internet), per tal de fer un estudi de l'implantació tecnològica i de noves formes de telecomunicació de les empreses de Mallorca.

Tan aviat com hagi rebut les respostes publicaré en aquest lloc els resultats, aixó com també els enviaré als principals mitjans de comunicació, tant de premsa escrita com a altres medis.

Es tota una incògnita la situació actual, encara que l'any passat la Fundació IBIT en va fer una de semblant però que no s'han publicat els seus resultats, pot-ser no interesen a algú.

La veritat es que la sensació que es palpa en l'ambient empresarial és de que estem molt enredarits en noves teconologies i comunicacions.

Només cal seguir algunes pistes. Mentre que a altres indrets s'estant implantant a marxes forçades els blocs corporatius d'empresa, si fem una cerca per Internet, trovarem que no hi ha apenes cap empresa mallorquina que en tingui.

El món empresarial ha de estar a Internet, però no n'hi ha prou amb estar-hi, actualmente cal ser-hi de forma viva, interactiva i real. La solució més eficaç que han trobat les empreses és el bloc corporatiu, que dona moltes sortides i solucions.

Entre algunes d'aquestes sortides i solucions hi podem trobar, per exemple, una forma de testejar nous productes o serveis. També la de conèixer les satisfaccions o inquietuts dels nostres clients o, fins i tot, dels empleats.

En definitiva, cada cop més, a Internet, és més segura aquella frase de "o hi ets, o no existeixes, ni per els clients ni per a la competència".

La crisi dona ideas

Un desempleat de Mallorca, que ja havia finalitzat tot tipus de prestacions i ajuts, ha tingut la brillant idea de crear a Internet el primer videodirectori espanyol per a empreses, professionals, organismes i associacions.

Aquesta possible solució no només el pot ajudar a ell, també a molts professionals i empreses que tindran una forma més de donar-se a conèixer en aquests temps de crisis que estem vivint.

Al portal de videodirectorio.es si pot accedir a través de la seva adreça http://videodirectorio.es i només cal registrar-se, de forma totalment gratuita, per poder enllaçar un vídeo que presenti els productes o els serveis de l'empresa, o pujar un video propi.

També ofereix la possibilitat de destacar el video de la teva empresa, en promoció gratuita fins a fi d'any i amb preus especials durant el 2010, com a promoció de llançament.

Recons de Menorca: Binibeca Vell

Menorca és una de les illes més tranqui-les de les Balears i es troba plena de recons bonics i encisadors.
Un d’aquest recons es Binibeca Vell.

Es troba dins el terme municipal de Sant Lluís, a uns cinc quilòmetres del nucli urbà i a uns 8 quilòmetres al sud de la capital Maó, entre Cap d’en Font i Biniancolla.

És un petit poble de pescadors situat en una petita cala que als anys 60 es va convertir en centre turístic i des de llavores és pràcticament buit al hivern.

A més del poble vell, a prop hi trobarem Binibeca Nou, amb la platja d’uns 200 metres de sorra blanca, envoltada de pins i un berenador anomenat “El Bucanero”, simulant una caseta de pescadors amb la seva típica porta roja, i la Cala Torret que consta d’un petit nucli de cases amb comerç i restaurants.

L’encant, però, de Binibeca vell és els seus estrets carrers, enmig de casetes blanques, com acabades d’estrenar, on s’hi pot passejar amb molta tranquil·litat i gaudir del silenci, quasi sepulcral, que s’hi troba. Fins i tot als estrets carrers, d’en tant en tant, trobaràs un rètol que et recorda que cal guardar silenci per respectar el lloc i el veïnat.

A plena temporada turística cal anar viu per trobar taula a algun dels restaurants del poblet i poder gaudir de la típica caldereta de llagosta menorquina.

Leonard Cohen, el testimoni d'un artista

Ahir la nit, Mallorca va gaudir d’un concert dels que es consideren irrepetibles.
Leonard Cohen, nascut al 1934 a Montreal (Canadà), o sigui que té 75 anys, va oferir un espectacle, amb companyia dels 9 músics que l’acompanyaven, digne d’un escenari acústic millor que el que varen patir els poc més de tres mil assistents al acte dins el Palma Arena.

El cantautor, poeta i escriptor, en prop de tres hores, va oferir 25 cançons, entre les que no hi podien faltar èxits memorables, com “Hallelujah”, “I´m your man” o “Take this waltz”.

Entre els assistents es va poder veure gent important (VIP), com les infantes Elena i Cristina, acompanyades de Iñaki Urdangarín, Rosario Nadal amb Kyril de Bulgària i, prop d’ells, els germans David i Ferran Trueba, així com també gent del món de la cultura com Josep Carles Llop, Hilari de Cara i Agustín Fernández Mallo.

Molts dels assistents, sobre tot els que es trobaven més lluny, es varen queixar, al final, de la manca de pantalles que reduïssin la distància real amb l’escenari i, també, de la manca de respecte dels ocupants de les primeres files que, amb els seus flaixos, que no deixaven de disparar, impedien gaudir d’una millor visibilitat.

Malgrat tot, tots ells varen sortir molt satisfets de la que, potser, podria ser la darrera actuació del gran artista a Mallorca, considerant-lo un concert inoblidable, sobre tot per el que fa a la interpretació de Leonard i la dels músics que l’acompanyaven.

Aprofitant la gira per Espanya que aquests dies està fent aquest artista, la editorial Edhasa, ha aprofitat per publicar en castellà la traducció d’una de les novel•les que ha escrit Leonard Cohen, “El juego favorito”, que ve a ser una mena d’autobiografia, més o menys dissimulada, de la adolescència i la joventut del autor que va ser publicada al Canadà per primer cop al 1963.

El títol de la novel•la ve donat per una mena de joc entre dues persones, en el qual, una d’elles, pren pels braços a l’altra fent-la girar fins a caure a la neu, quedant-se allà immòbil, guanyant qui deixa la figura més inesperada o còmica a la neu.

Festes de Mallorca: Sopar de Tumbet a Campos

A Campos, com cada any se celebren les festes de la Mare de Deu d’Agost, que son les més importants del poble.

Dins del àmbit d’aquestes festes, el passat divendres, es va celebrar el tradicional “sopar de tumbet a la fresca”, que aquest any ha comptat amb l'assitència d'unes mil persones.

Les activitats comencen a les vuit del vespre, quan els “caparrots” surten de davant del Ajuntament amb els xeremiers per dirigir-se en un cercavila cap a la plaça de Sa Creu.

Un cop allà, tots els veïns que s’han apuntat a la festa, comencen el sopar, que és servit per els “quintos” del poble, que aquest any ha correspost als nascuts a l’any 1991.

El sopar és amenitzat per un grup musical i, en finalitzar, s’organitza una “Arreplegada de quintos i joves amb la Batukada Roja”, en la qual es dona el relleu, en aquest cas, entre els nascuts al 1991 que s’han encarregat de la festa d’aquest any i els nascuts al 1992, que s’encarregaran de la festa de l’any 2010.

Després de l’arreplegada de quintos venen més actuacions musicals, amb la festa anomenada "La Panxa Roja", que inclou l’estirada de corda entre les dues generacions de quintos, que aquest any ha estat un “fiasco” doncs s’ha trencat la corda a les primeres de canvi, i la pujada del pal ensabonat, on els quintos del 1992 intenten aconseguir el mocador vermell que els acredita per l’any següent. També hi va haver una festa de l’escuma i un concurs de menjar síndria.

Les festes, que varen començar el dia 1 d’agost, tenen continuïtat amb diferents actes que no acaben fins el dissabte 15 d’agost amb la “Traca de fi de festes”, encara que hi ha activitats posteriors fins a final de mes.

Podeu trobar el programa complet a la pàgina web del Ajuntament de Campos, en format pdf.

Festes de Mallorca: Festes de la Patrona de Pollença

Com és tradicional cada any, aquests dies se celebren a Pollença les Festes de la Patrona que enguany tenen un programa que començà el dia 25 de juliol i acabaran demà 3 d’agost amb el darrer acte que serà un concert líric benèfic amb la representació de “Cançó d’amor i de guerra”, sarsuela amb dos actes que se celebrarà al Claustre de Sant Domingo, amb la Camerata Pollentina, la Coral 7/17 i la Coral Filharmonia, a més de comptar amb la col·laboració especial del famós tenista mallorquí Rafel Nadal.

L’activitat més destacada d’aquestes festes és, sens dubte, el “Simulacre de Moros i Cristians”, que tindrà lloc avui, diumenge, a les 7 de la tarda, i es fa per commemorar la batalla dels pollencins contra 1.500 moros encapçalats pel corsari Dragut, que va tenir lloc el 30 de maig de 1550. Pollença va rebre aquell dia l’atac corsari més fort que mai no havia patit. La batallà es va guanyar gràcies a l’ajuda d’en Joan Mas, que sortí al carrer Major, alertà del perill i encapçalà el combat heroic contra els adversaris. El simulacre s’incorporà al programa de Festes a mitjan segle XIX per recrear un fet històric molt present en la memòria dels pollencins, constituint una celebració molt vistosa on tot el poble pren partit pels cristians o pels moros, els cristians de blanc i els d’en Dragut de colors. El simulacre s’anuncia a les 5 de la matinada, del dia 2 d’agost, després de la revetlla, quan la banda de música toca l'Alborada. Tot el poble espera impacient aquest moment especial.

El mateix dia de la Patrona, el 2 d’agost, a les 11 del matí, se celebra, com de costum, la Missa i el ball dels Cossiers. El ball dels Cossiers es fa primer dins l'esglesia amb el "Balld 'Oferta", després els Cossiers es dirigeixen a la Plaça Major on a les 12,15 ofereixen un ball per a tots els espectadors.
A les 5 de la tarda es realitza una cercavila a càrrec de la Tropa de Cornetes i Tambors del Soldà. Després, a les 6 de la tarda, se celebra la processó amb l’antiga imatge de la Patrona.
Un cop finalitzada la batalla, al voltant de les 21:30 h, tots els cristians cantaran el Tedèum de Mossèn Miquel Tortell, en acció de gràcies, i el Càntic dels Goigs de Costa i Llobera. Tot seguit tindrà lloc a la Plaça Major la interpretació de l’Alborada i el Visca Pollença per la Banda de Música de Pollença.

La festa acaba sempre amb un espectacular castell de focs que tindrà lloc a les 12 de la nit, a càrrec de la Pirotècnica Jordà, a la Via Pollentia

Els "assassins" tornen a Mallorca

Foto del lloc acordonat on ha ocurregut l'atemptat (foto: TVE cedida a El Mundo)

Fa poc més d'una hora, acaven de dir per les notícies que hi ha hagut un atemptat a Mallorca, concretament a Calvià, un dels llocs més turístics de l'Illa.

Feia molts d'anys que aquests indesitjables no actuaven per aquí, però, malharudament, han tornat, i aquests cop han llevat dues vides.

Dos persones que el seu únic delicte era el de treballar. Treballar en l'0fici que sigui, només eren treballadors.

Només hi ha una paraula per definir les persones que son capaços de semblants actes: ASSESSINS, així amb majúscules.

No tenen cap dret a llevar vides, no tenen cap dret a fer mal a ningú, vulguin el que vulguin, que ho demanin per les bones, com fem tothom, no per mitjà del xantatge més horrend de tots, el que han fet servir tots els grans dictadors i personatges mes odiosos de l'historia, el xantatge de l'assessinat, de llevar la vida de qui no pensa com ells.

Només la pau i l'amor poden ser els camins vàlids del ser humà. El diàleg, la conversa, el convenciment són les armes més valuoses que tenim i no hem de renunciar a ells sota cap concepte ni excusa.

Tot el demés només te una paraula: CRIM

Estic mol exhaltat, molt dolgut, en aquest bloc, normalment, només procuro donar notícies positives, però aquesta vegada s'han passat, i no sols a Mallorca, ahir n'hi va haver un altre a Burgos, però es que aquest bloc està fet a Mallorca, des de Mallorca, per parlar de Mallorca.

Ja n'hia prou: ETA NO!, ni ara ni mai. NO MÉS VIOLÈNCIA!, volem la pau d'una vegada per totes.

Festes de Mallorca: El Fadrí Major de Moscari

Avui encetarem una nova secció, aquesta dedicada a les festes populars que se celebren a les Illes amb quatre subseccions, una per cada illa poblada.
La primera que posarem és una que se celebra cada any per Santa Anna, coincidint que va ser ahir, 26 de juliol, i més concretament a Moscari d'on la Santa n'es patrona.
La festa del Fadrí Major, de la qual no hi ha constància que s’hagi celebrat mai a cap altre poble.

Aquesta festa consisteix en diversos actes, el primer dels quals és l’elecció del “Fadrí Major”, per votació popular de tots els fadrins del poble.
La festa comença poc abans de les deu del matí, quan els xeremiers del poble, inicien un cercavila, despertant als veïns i, amb el fadrí major de l’any anterior, es dirigeixen a la Casa del Poble per recollir l’estendard de Moscari que durà tota l’estona el anterior fadrí major. Després van a cercar al Fadrí Major de enguany a casa seva.
Mentrestant els fadrins del poble surten de casa seva amb una canya a la ma i, per la seva banda, les fadrines surten al portal engalanades amb un ram de flors.
El Fadrí Major, que va vestit de pagès i amb una canya a la ma engalanada de cintes i flors, acompanyat dels xeremiers i del abanderat es dirigeix a l’església a demanar autorització per començar el cercavila. Un cop rebuda aquesta, tota la comitiva recorre els carrers del poble per anar a cercar els fadrins i les fadrines. Quan arriben davant una casa on hi ha una fadrina amb el seu ram de flors esperant, el Fadrí Major li dirigeix aquesta glosa:

Bon dia eixerida
A Santa Anna et convit,
Jo que som bon amic,
I tu, que ets tan garrida.

En mica en mica es van afegint al cercavila, encapçalat pels xeremiers, tots els fadrins i fadrines del poble, ells amb les seves canyes a la ma i elles amb els seus rams de flors.
Finalment la processó acabarà a l’església on els fadrins oferiran a la patrona, Santa Anna, els seus presents que són les canyes dels fadrins i els rams de flors de les fadrines.
Enguany la figura de Fadrí Major li ha correspost a Arnau Tugores Rayó i hi han participat unes seixanta fadrines.
Igualment, tot el poble, s’engalana i a les cases es pengen penons amb l’escut del poble als balcons

Aquesta festa, que s’havia perdut durant molts d’anys, va ser recuperada l’any 1982 pel mossèn de la parròquia de Moscari, Bernat Morell, quan la veïna del poble, Margalida Martorell Mayol, l’hi va explicar els seus records de fadrina. Tanmateix, el abanderat, és un afegit que s’hi va introduir a partir de l’any 1.996.

Imatges:

• Dalt de tot, la festa d'enguany, publicada a Diari de Mallorca
• La segona, Ball de Bot a Moscari.
• La tercera, un carrer de Moscari
• La de baix, posta de sol a Moscari

Els patis de Palma (II)

Continuant amb la sèrie d’articles sobre els patis de Palma, avui comentarem els que duen els números ú i dos a la ruta.

Pel que fa al primer, el de Can Juny, que es troba al número 13 del carrer de Can Savellà, és un pati construït en el segle XVI amb un estil gòtic sobre la base d’un pati medieval anterior i que va ser reformat al s. XVII. Tanmateix, al segle XIX s’hi va afegir el pòrtic.

En els capitells del pati s’hi troben els escuts de les famílies Berga, Cotoner, Sala i Juny. Conte la tradició, encara que no n’hi ha constància històrica, que en aquesta casa s’hi va allotjar l’emperador Carles V, la qual cosa donà motiu per a la col·locació d’una finestra renaixentista amb l’efígie del emperador, encara que com va dir l’arxiduc Lluís Salvador: “tal volta només sigui l’expressió de la fidelitat a Carles V del propietari de la casa” . Aquesta finestra passaria a formar part del Palau March al segle XX.

El portal, d’arc de mig punt, comunica amb l’entrada, amb coberta d’enteixinat de fusta. Un arc rebaixat amb pilastres que tenen un capitell d’inspiració jònica i una base quadrangular amb decoració ungulada, dona accés al pati, mentre que, a la dreta, un arc de mig punt dona pas a l’escala que té una senzilla barana de ferro. Al fons un altre arc rebaixat permet l’existència d’un altre tram cobert. Al mig del pati s’hi pot trobar una pica de secció octogonal.

Segons la història documental, al segle XVI era propietat de la família Pi de Juny, el darrer dels quals, Joan Pi de Juny i de Verí, va morir al 1640. Els fideïcomisos de les famílies Despí i de Juny varen passar a la família Sala, essent heretats, posteriorment, per la família Berga. Ja en el s. XVIII trobem que la propietat és de la família Cotoner la qual en el s. XIX la ven a Bartomeu Borràs i aquest, posteriorment la transferiria a Jacint Sastre Quetglas, qui va instal·lar-hi un taller de sabates. De l’any 1920 al 1974 la propietat seria del Bisbat de Mallorca.
Finalment, a l’any 1994, l’Ajuntament de Palma concedia llicencia per que l’edifici es convertís en un edifici plurifamiliar de vivendes.

Pel que fa al segon, és el de Cal Marqués de Vivot, conegut popularment com a Can Vivot o Can Sureda, que es troba situat al número 4 del carrer de Can Savellà.

Aquest pati forma part d’una reforma general de la casa que va ser duta a terme per l’arquitecte valencià Jaume d’Espinosa.

La casa pertanyia a la família Villalonga fins el s. XVII en que per matrimoni va passar a mans de la família Sureda. Al 1725 en Joan Sureda i Villalonga (1669/1752), primer marqués de Vivot, va encarregar la construcció del pati sobre les anteriors bases medievals que ja hi existien.

Fou precisament en aquesta casa on es tramà la conspiració felipista en favor dels Borbons durant la guerra de Successió. Degut a això, en Joan Sureda fou detingut i traslladat a Barcelona on va ser condemnat a mort. En el darrer moment es va poder alliberar i tornar a Mallorca amb l’expedició borbònica, motiu pel qual va ser recompensat pel rei Felip V atorgant-li el títol de marqués a l’any 1717.

El nou marqués, però, ja havia emprès anteriorment reformes a la seva finca coneguda anteriorment com Can Villalonga. Cap a l’any 1690 adquiriria algunes finques adjacents, com ara La Gavella de la Sal d’en Catlar, dipòsit de sal que encara conserva els arcs apuntats del s. XIII, l’hort d’en Juny, Can Berard i Can Armengol. Les restes més antigues que es conserven de tot el conjunt són uns espais coberts de volta de canó que s’han identificat com uns cellers d’origen islàmic i es troben en els soterranis.

La finca està documentada l’any 1864 a la “Lista electoral rectificada” on apareix com a propietat de Joan Sureda i Boxadors, de professió “hacendado” amb una quota de “65.377 libras”.

Aquest pati de Can Vivot està considerat un dels més emblemàtics de Palma, tant per la seva sumptuositat i elegància, com per la riquesa dels materials amb els quals està construït. A l’entrada s’hi troba un sòl de terra premsada i dins la castra hom i pot observar un ric empedrat en forma de dibuixos geomètrics.
L’escala és construïda observant l’estil imperial, amb un únic cos central que se separa en dos trams laterals que donen pas al replà del pis de dalt.
Les columnes confereixen un aspecte majestuós, en la seva forma esbombada, coronades per uns capitells d’estil corinti. Com va dir l’arxiduc Lluís Salvador: “El patio es pomposo y debe ser considerado entre los más bellos de Palma”.

Tanmateix l’any 1928 A. Byne y M. Stapley destacaven: “l’exterior no té detalls que l’embelleixin, potser per causa de l’estretor dels dos carrers als quals donen les seves façanes, el seu interès arquitectònic se centra en els patis i en l’interior”.

Afegir nomes que a l’any 2005 l’edifici era propietat de Pere de Montaner i Sureda, comte de Savellà.

Fonts d’aquestes informacions:
Ajuntament de Palma
Portal Forà

Breu història de Mallorca i les Balears (II)

Restes romanes de Pollentia

Tal i com anunciarem al anterior escrit, avui dedicarem el capítol a l’estada dels romans a les Illes.

Aquesta gent varen arribar l’any 123 AC., de la ma de Quinto Cecilio Metelo, a qui anomenarien el “Balearicus” quan va tornar, victoriós, a Roma.
Però sembla ser que la gent d’aquí no li ho va posar pas fàcil. Les illes tenia els seus propis exèrcits, els foners, acostumats ja a lluitar contra els romans per quan s’havien enrolat sovint amb els cartaginesos como a mercenaris, en les famoses guerres púniques entre les dues potències mediterrànies. Dos anys li va costar a l’home de assolir la seva conquesta.
Un cop conquerides les Illes, Metelo va fundar les dues ciutats, Palma i Pollentia (a on ara hi ha la ciutat d’Alcúdia) i, diuen els escrits, que va poblar les illes amb tres mil nous colons procedents de la península. Segurament la població autòctona devia haver quedat molt minvada desprès de la guerra contra els romans.
Al començament, el procés de romanització degué de ser molt lent, doncs Roma es trobava, en aquells moments, sacsejada per baralles civils que acabarien determinant el pas de República a Imperi.

Com ens explicava en Ferran Soldevila (Història de Catalunya, p.12 Ed. Alpha, 1934): “Poc centralitzador, per començar, estenent la xarxa de la seva administració provincial i dels seus impostos, dosificant el grau de llibertat de les comunitats polítiques dels pobles sotmesos, respectuós amb el dret i la religió dels indígenes, l’autonomia d’aquelles comunitats desapareix mica en mica davant l’imperi, i el dret romà i la religió romana substitueixen, al menys als principals nuclis urbans, el dret i els cultes indígenes.”

A més de les dues ciutats ja esmentades, se’n fundaren dues més Guium i Tucis, a part de la confederació amb la ja existent ciutat de Bocchoris a l’actual Port de Pollença.

Tal com ens anunciava Soldevila, poc a poc, el dret, la llengua i la superioritat de la civilització romana acabaren per imposar-se del tot i les illes, integrades a la província peninsular de Tarraconensis, acabà convertint-se en un important centre comercial de la Mediterrània occidental, degut a la seva situació estratègica.

Al mateix temps, es desenvolupava un fort progrés de la ramaderia i l’agricultura, impulsats per les noves tècniques aportades per la nova civilització, convertint-se en un important centre productor de blat i vi.

Durant la dominació romana, el centre urbà més important de les illes fou Pollentia, segurament degut a la seva posició envers a Roma, i la ciutat viuria una època d’esplendor que no es veuria interrompuda fins l’arribada de la tribu germànica dels vàndals cap el 425 DC, que saquejaren l’illa i destruïren la seva capital administrativa, Pollentia.
A partir del 455, les illes entrarien a formar part del Regne Vàndal fins el 534, que varen arribar els bizantins, sota el cabdillatge de Justinià I (527-565) i de les mans del seu general Apol·linar.
Després de que els bizantins fossi’n expulsats del Nord d’Àfrica i de la península, Mallorca quedà aïllada de tot i, encara que nominalment pertanyia al imperi bizantí, a la realitat va disposar d’una total independència des de l’any 698 fins al 903, en que va ser incorporada al imperi islàmic d’Al-Andalus.

Sobre el període islàmic en parlarem en el proper escrit.

Una altra imatge de Pollentia, el Forum romà

Cuina balear: Frit de Matances

Bé, com ja havia indicat en el meu primer escrit sobre la cuina balear, d’en mica en mica, anirem engruixant aquest apartat.
Si a l’altre escrit parlava del plat que més m’havia agradat, avui parlaré del segon en el meu top particular, el “Frit de Matances”.
Es un plat un poc carregat, sobre tot pel qui fa règim, però us asseguro que, si us el podeu saltar un dia, val la pena que sigui per tastar aquest plat.

Els ingredients necessaris per a 4 persones són:

300 g de costelletes de porc
300 g de cansalada, millor virada (aquí se’n diu xulla)
250 g de llom o carn magra
250 g de fetge de porc
2 pebrots vermells o al gust, hi ha qui hi posa 1 kg (aquí se’n diu pebre vermell)
1 kg de patates
½ got (aquí se li diu tassó) d’oli d’oliva
Uns alls, unes fulles de llorer, sal i pebre (aquí se’n diu pebre bo)

Opcionalment hi ha qui afegeix pulmó i, fins i tot, bolets, segons la temporada. També hi ha qui l’hi agrada un poc picant (coent) i l’hi posa un pebre coent (pebrot picant).

La manera de preparar-ho es:

Primer prepararem els ingredients tallant les costelletes a trossets, posant-hi sal i pebre, després farem tires amb les carns i pelarem les patates fent-ne tires gruixudes. També trossejarem els pebrots.

Un cop tenim els ingredients preparats començarem la cocció, i el primer que farem serà anar fregint les carns i les costelletes en una paella o una cassola de fang (una greixonera), una per una i per separat, i reservar-les.
Al mateix recipient, un cop fetes les carns, hi haurem de sofregir el pebrot, el llorer i els alls. També el pebre coent si em decidit d’afegir-n’hi.
A part, i amb un oli net, fregirem lleugerament les patates, sense que es tornin rosses.

Quant ja està tot ben fregit, dins la mateixa cassola o greixonera, si l’hem fet servir, si no n’agafarem una, s’hi posen tots els ingredients, el sofregit, les carns i les patates, li posarem sal al gust i ho servirem ben calent.

Creieu-me si us dic que és un plat per a llepar-s’hi els dits.

Mallorca sol•licita que la Serra de Tramuntana i el cant de la Sibil•la siguin Patrimoni de la Humanitat.

Segons informava ahir, en roda de premsa al Palau de la Almudaina, el president del Consell de Patrimoni Històric, José Jiménez, acompanyat de la Presidenta del Consell Insular de Mallorca, Francina Armengol i la consellera d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Bàrbara Galmés, els representants d’Espanya davant la UNESCO, han triat, com a candidatura espanyola, la Serra de Tramuntana, d’una banda, com a Patrimoni Mundial i, d’altra banda, el Cant de la Sibil•la, com Patrimoni Cultural Immaterial.

Aquestes propostes han estat impulsades des del Consell Insular i, tal com reconeixia Armengol, la seva Presidenta, “S’ha reconegut així el nostre patrimoni que assumeix com a propi el govern espanyol”, afegint, a més, que volia destacar l’immens valor del cant medieval de la Sibil•la, ja declarat Bé d’interès Cultural pel Consell de Mallorca.

Per la seva banda, Jiménez, ha valorat les línies de la proposta de la serra de Tramuntana en base a paisatge cultural “per ser una obra conjunta de l’home i la naturalesa feta en equilibri dos segles ençà, en la qual destaquen els sistemes hidràulics tradicionals i les construccions de pedra en sec que l’han modelat, a més dels cultius d’olivar, vinya, regadiu que han definit històricament aquest territori fins a avui, que es conserven”

Tots tres s’han felicitat mútuament i han felicitat les institucions que representen per les tasques dutes a terme en vers les dues candidatures. A l’acte hi eren presents, també, el director general de Cultura del Govern, Pere Joan Martorell, el secretari del Consell de Patrimoni Històric, Luis Lafuente, la vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa Mascaró i la consellera de Territori, M.Lluïsa Dubon.

Ara queda, encara, recorre el camí més llarg, fins a la seva inclusió dins els elements protegits de la UNESCO, que finalitzaria amb la inscripció de la serra de Tramuntana en la llista de patrimoni de la humanitat el mes de juny de 2011 i, en el cas del cant de la Sibil•la, seria al setembre de 2010.

Espectacular imatge de la Serra de Tramuntana. Foto: Lluis Vallcaneras

Els patis de Palma (I)

Si algú ha visitat mai Palma, es probable que, tot passejant per la ciutat, hagi quedat bocabadat en veure alguna de les entrades que tenen alguns edificis. Com deia Clovis Dardentor, el personatge de Julio Verne, “Les entreobertes portes deixaven veure corredors centrals, patis envoltats de lleugeres columnes, el pou tradicional amb la seva elegant armadura de ferro, l’escala de gir capritxós, el peristil ornat de plantes trepadores en plena floració, les finestres amb bastidors de pedra d’una esveltesa incomparable, algunes amb miradors a l’espanyola”.

Aquesta deu ser la impressió que es deu endur quelcom que en pot veure un d’ells, però a l’estiu, els patis de Palma obren les seves portes i, l’Ajuntament de Palma, ens ofereix un servei de visites guiades, amb col·laboració amb l’INESTUR i el Govern de les Illes, que tenen la seva sortida a l’olivera de la Plaça de Cort, tenen una durada de dues hores, costen 10 € per persona i es poden reservar al telèfon 971 720 720 trucant als matins.

A Palma hi ha catalogats uns seixanta patis, tots ells tenen a la porta d’entrada un rètol amb el nom i el numero, i avui començarem una sèrie de entrades on els anirem descrivint, començant, evidentment, pel primer en importància històrica, encara que a la ruta dels patis ostenta el número 33:

1. Estudi General Lul·lià. El seu origen està vinculat a la creació de la Universitat Lul·liana de Mallorca. L'Estudi General Lul·lià es convertí, al segle XVII, en Universitat Lul·liana de Mallorca. La construcció actual - projecte de l’arquitecte Gabriel Alomar - substitueix al anterior des de 1950. El pati respon a tipologia neobarroca porticada amb arcs de mig punt sobre columnes jòniques. També destaquen, a la planta principal, unes finestres dividides per un mainell i muntant.
   (Font d’aquesta informació: Portal Forà, dinamització cultural)

Al lloc de Portal Forà s’hi pot trobar altre informació d’interès sobre aquest pati, tot seguint aquest enllaç, com ara notes històriques, una detallada descripció i alguns apunts bibliogràfics.

Apunt sobre els càtars a Mallorca (II)

Continuant amb l’aportació tan interessant d’en Pere Català i Roca, a la revista Càtar de l’any 1998, transcriurem a continuació la resta del seu escrit:

“De fet, ens caldria reproduir diversos paràgrafs que, per causa d’espai ometem. Tanmateix, consignem aquestes dues mostres:

-p. 97: “Ramon de Canet, el que participó en la conquista de Mallorca, era cuñado de Oliver de Termens. Habiendo intervenido en la primera fase de la guerra, fue expoliado de sus bienes como hereje en 1227.”

-p. 138: “Vernet... Los barones de esta estirpe eran cátaros notorios... En la conquista de Mallorca participaron por lo menos tres de este apellido.”

És fàcil d’inferir l’interès que suscita l’assaig efectuar per Alomar. S’hi expressa el desig de compilar “la participación de provenzales, gascones y otras gentes del Mediodía francés en dicha conquista, así como de sus motivaciones.”. En la impossibilitat de reduir, per part meva, en el present apunt, la diversitat de conceptes alliçonadors, em limito a transcriure els cognoms que figuren en el vast “Apellidario” que comprèn una cinquantena llarga de pàgines d’aqueixa important obra. Són els següents:

“Abri, Ebri, Abrines, Agen, Alenyà o Alenyar, Amgles, Arles, Arguimbau, Assalit, Atbran o Abran, Aurenga, Avinhon o Avinyó, Aymerich o Eimeric; Babot, Balaguer o Balaguera, Banyol o Banyuls, Barbayrà, Barral, Bassa, Bastida o Sabastida, Batle, Baussan o Baussà, Benejam, Bisbal o Sabisbal, Blasco, Bonet, Borda o Bordas, Bordoll o Bordoy, Borraz o Borràs, Bremon o Bremona; Cabrit, Cagoles o Cadolle, Camarata, Canpomar o Campamar, Clavet o Caubet, Campanet, Canet-Sa Guàrdia, Caors o Caorz, Capcir, Caramany, Caraman o Caramain, Carbonell o Carbonel, Carcasés, Cardelhac, Carrós, Catllar, Cerdà o Serdà, Cima, Colliure, Conies o Conia, Conques, Corbera, Corsaví o Cortsaví, Cors, Cos o Descors, Costoge, Crexell, Cuber o Cuba; Deu, Duran o Durant, Durfort; Enveig, Escafré o D’Escafré (Guiscafré), Estella, Stela o Stalella; Fàbregues o Fàbregas, Feliu, Fenollet o Fenolhet, Ferriol, Figuera o Figueira, Forcimany o Forsimanya, Franch; Galiana, Garau o Gayrau, Garsíes, Gil o Gili, Grimalt; Illa; Jordà o Jordan; Lesol, Limoga o Limós, Llombard o Llompart, Llupià; Malbosch, Martí, Mascaró o Mascarón, Massana, Miraval o Miravalls, Montaner, Montblanch, Montesquiu, Montgiscart, Montreal, Morelch, Maurel, Morell o Morey, Morlan o Morlà, Mosset; Narbona o Arbona, Narbonès, Naya o Nage; Oms o D’Oms, Orfila, Ort o De l’Hort, Orteyla o Ortella, Orvay; Palaizi o Palasin, Palazol, Palol, Palou, Palaldà o Palauldà, Palau, Pàmies, Paó o Montpaó, Pedrozel, Petrozell, Pedrussol, Penna, Penya, Pinya, Perpinyà, Pi, Py o Despi, Pinós, Pizan o Pisà, Provensal, Puget, Pujol o Pujols, Puy, Puech, Puig o Despuig, Puig d’Orfila, Puylaurens o Pueglaurens; Rabassa, Renart, Riquer o Riquier, Rieusech o Riussech, Rieutord o Riutord, Rocafort, Rocafuelh o Rocafull, Roqueta, Rosseló, Rossinhol o Rossinyol, Rotlan o Rul•lan, Rovenhac o Rovenac; Sa Clusa, Saleillas o Salelles, Salses, Salt, Salvià o Salvà, Savall, Sans, Santacília, Sant Martí, Sant Marçal, Sant Naçarí, Sarrià, Segin o Seguí, Serinhà o Sereinyà, Serra, Servian o Servià, So d’Alió o De Llo-Èvol, Solor, Salor, Soler, Sureda o Soreda; Taillade, Tallada, Talladas, Tautavel, Taltahull, Taltavull, Termes, Tatzo, Totzo, Totxo, Terrena, Thorà, Thuir, Thovels o Tovell, Togores, Tornamira, Turmeda, Tuyent; Urg o Urtx; Vallespir, Vellvert, Ventaiol o Ventayol, Verdera o Saverdera, Vernet, Vilar o Desvilar, Villalonga; Yspania o Espanha.”

Siguin les presents línies com un homenatge a Gabriel Alomar Esteve, qui, des de la seva presidència de l’A.E.A.C., m’afavorí amb l’amistat i qui, com a urbanista que fou, argüia, ja en la dècada dels quaranta, que “les ciutats no són els seus carrers i les seves cases, sinó els homes que hi viuen i conviuen”.

Apunt sobre els càtars a Mallorca (Pere Català i Roca. Revista Càtar, edició única, pàgines 12 i 13. Granollers, 1998).


I, tal com deia en Pere Català referint-se al seu amic Alomar, que aquests dos articles que he escrit serveixin d’homenatge, aquest cop a tots dos, que amb les seves investigacions i estudis, tant varen aportar a la cultura i al coneixement del nostre poble.

Apunt sobre els càtars a Mallorca (I)

Fa anys, quan encara vivia a Catalunya, tenia de reunir una sèrie d’articles per a l’edició d’una revista sobre el catarisme.

Entre el diversos autors que hi varen col•laborar, n’hi va haver un que em va cridar especialment l’atenció pel que havia escrit.

Ell, en Pere Català Roca, va escriure un article anomenat “Apunt sobre els càtars a Mallorca”, al mes de gener de 1998, tot utilitzant-lo com a petit homenatge al recent desaparegut arquitecte i humanista mallorquí, Gabriel Alomar Esteve.

Aquell article que només va aparèixer a aquella revista i no figura a cap dels reculls dels seus escrits i publicacions, el voldria reproduir integrament en aquest espai, aprofitant per retre-li l’homenatge que es mereix, en record del seu pas per la vida, que va acabar el passat 10 de febrer de 2009 a la ciutat de Barcelona.

Com que l’article és prou llarg, el dividiré en dues entrades, la d’avui i la propera entrada que escriuré en aquest bloc:

Apunt sobre els càtars a Mallorca (Pere Català i Roca. Revista Càtar, edició única, pàgines 12 i 13. Granollers, 1998).

El desembre passat finà l’arquitecte i humanista mallorquí Gabriel Alomar Esteve, autor del llibre “Cátaros y Occitanos en el Reino de Mallorca” (Palma de Mallorca, 1978). Aquest llibre fou venut prèvia subscripció - motiu que explica que no hagi estat gaire difós – i, segons s’indica, “fue escrito originariamente en lengua catalana”, factor a tenir en compte per raó de l’època. I, pensant també que la publicació ocorregué fa vint anys, convé que apreciem el sentit d’antelació a l’estudi de la guerra dita dels albigesos practicat per Alomar, qui considerà la temàtica apropiada “des dels bons-homes càtars als fraticcelli de Sant Francesc d’Assís”. Un esment especial es mereix la part del llibre dedicada als conqueridors i repobladors ultrapirinencs de les Illes Balears (1229-1350).
No ens sembla improcedent de transcriure, àdhuc literalment a com apareixen, alguns paràgrafs generalitzats de l’obra de referència.

-p.77: “... Muchos de los varones occitanos comprometidos en la “herejía” y desposeídos de sus tierras participaron en la conquista de Mallorca y fueron beneficiados en el Repartiment. Entre, ellos un número considerable quedaron establecidos en las islas, o dejaron al menos en ellas un segundón. Otros no tardaron en enagenar sus propiedades insulares, retornando al continente, bien para reincidir en la lucha pro-occitana en sus segunda fase (a partir de 1240), bien para seguir al Rey Jaime en las conquistas de Valencia y Murcia. Y finalmente, otros, en particular los de la baronía montpellerina, esperaron para regresar a sus antiguos lares la protección que les aseguraría el nuevo reino de las Mallorcas.”
-p.78: “La participación importantísima de los occitanos (gente del Languedoc) en la conquista de Mallorca venía justificada obviamente por la necesidad de huir de la persecución inquisitorial y de establecerse en unas nuevas tierras que sustituyesen aquellas de las que habían sido expulsados en el ultra Pirineo”.
-p 79: “Un hecho está bien claro: el que aún a finales del siglo XIII existía una etnia (una etnia dominante, evidentemente) unida a una cultura, es decir una Koiné, que cubría al msimo tiempo el sur de Francia, Catalunya, el Reino de Valencia y las Islas Baleares.”
-p 79: “Los Guillem, los Ramon, los Roger, los Berenguer, los Arnau y los Ponç. Son los nombres típicos del casal de Carcasona.”

I passant a cognoms o locatius concrets destaquem, és clar, els coneguts noms Jaspert de Barberà i Oliver de Termes.
Del primer assenyala

-p 89: “Jaspert de Barberà tomó una parte tan importante en la segunda etapa de guerra de los Albigenses – como defensor del castillo de Queribús – que se puede considerar como el último caudillo de los occitanos. Esto es un indicio seguro de que su decisión, unos doce años atrás, de acudir a la conquista de Mallorca habría obedecido a la necesidad de huir de la doble represalia franco-inquisitorial... La experiencia adquirida por Jaspert en la guerra de castillos, no dejó de ser útil en el asedio de la Ciudad de Mallorca.”

Quant a Oliver - de Termes o de Térmens -, també la informació és més prolixa que la apuntada ací, però retenim que

-p 132: “La participación de Oliver de Termes en la conquista de la Ciudad de Mallorca, en la que su experiencia en la tàctica militar de asedio había de ser utilísima, viene registrada repetidamente en las crónicas”.

Deixem per la propera entrada la continuació d’aquesta interessant aportació de Pere Català sobre el llibre de l’autor mallorquí Gabriel Alomar Esteve.

Les imatges corresponen a la portada de la revista Càtar, una de les pàgines interiors i una de les dues pàgines que va escriure Pere Català, respectivament.

Neix un nou lleó marí a Mallorca

Avui llegíem a Europa Press que al parc Marineland de Calvià havia nascut un nou “lleó marí” i que li posaran de nom “Jackson” en honor del recent desaparegut rei del pop. Es tracta d’un petit mascle, fill de Lucy, experta mare, que tot d’una s’ha compenetrat a les mil meravelles amb el nou nadó.

Una nota simpàtica que ja es repeteix per trentè cop al parc de Calvià, al llarg dels seus 39 anys de vida.

Aprofitarem la felicitació al parc aquàtic per donar-ne algunes dades, per els que no el coneguin.

Marineland es un parc d’oci dedicat al món dels mamífers marins. Pertany al grup ASPRO, un dels més importants d’Europa, si no el que més, i del món en parcs temàtics i d’oci. El grup conte a Europa amb 39 parcs, repartits entre 9 segments i vuit països, entre els quals Espanya és el país que més en té, ja que n’hi ha 13, seguit de França amb 9 i el Regne Unit amb 8. El grup dona feina fixa a 1.200 persones que, en temporada alta arriba fins a les 3.000.

Pel que fa al parc de Calvià, juntament amb dos Aqualand i el Western Park, forma part dels quatre parcs d’oci amb que conte Aspro a Mallorca.

Per arribar al parc cal prendre l’autopista d’Andratx i sortir per la sortida de Costa d’en Blanes, i es troba gairebé al costat de Port Portals.

Entre altres diversions i podem trobar l’espectacle de dofins i lleons marins, un espectacle d’aus exòtiques, diferents aquaris, amb taurons, pingüins i peixos d’arreu del món, una casa tropical amb exemplars de rèptils i un aviari.

Conte també amb un “pingüinari” i un parc infantil, per als més menuts.

Aquest any el parc està obert al públic des de el 23 de febrer fins el 16 de novembre i les taquilles obren a les 9,30 del matí i tanquen a les 16,45, encara que el parc resta obert fins a les 18,00.

Els horaris dels espectacles són:

Dofins i lleons marins:

• De dilluns a divendres: 11,30 i 15,30
• Dissabtes i diumenges: 11,30 – 15,30 i 16,45

Aus:

• Tots els dies: 10,30 – 13,00 i 16,30

Les tarifes de l’entrada són:

• Adults: 22.00 €
• Nins: 16.00 € (nins de 0 a 4 anys gratis).
• Jubilats: 19.80 €

A més es fan abonaments de temporada amb els quals pots entrar a tots els parcs del grup a Mallorca a un preu de 70 € pels adults i de 50 € pels nins de més de 4 anys.

Pots adquirir les entrades directament al lloc Web d’Internet de qualsevol dels parcs del grup.

Convocatòries de subvencions oficials

El proppassat 22 de juny, Lila Thomàs Andreu, Directora del Institut Balear de la Dona, òrgan creat d’acord a la llei del Govern de les Illes Balears 5/2000, de 20 d’abril, com a entitat autònoma de caràcter administratiu amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena d’actuar, signava la resolució per la qual s’aprovava la convocatòria de subvencions en matèria d’accions de foment de l’associacionisme i de suport a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes per a l’any 2009.

La resolució, que es feia pública en el BOIB n. 93 del dia 27 de juny, posa de manifest l’objecte de la mateixa, que consisteix en establir un pla d’ajuts en matèria d’accions per tal de fomentar l’associacionisme pel que fa al suport a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

En la convocatòria s’inclouen dos tipus de programes:

• a) Programes adreçats a donar suport a l’associacionisme i a la participació de les dones (modalitat A).
• b) Programes adreçats a fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes (modalitat B).

Tanmateix, el Govern de les Illes, feia públic el passat dia 6 de juliol, a través de la seva pàgina Web, el comunicat, posant a disposició de les entitats que ho vulguin sol•licitar, tots els documents necessaris per a la seva tramitació.

La convocatòria va destinada a totes les entitats privades, sense ànim de lucre, amb seu social a les Illes Balears i amb personalitat jurídica pròpia, exceptuant les entitats indicades en el apartat 2.3 de les bases de la convocatòria, que poden ser consultades en el BOIB, al enllaç de més amunt. En les mateixes bases s’especifiquen també totes les altres condicions per poder accedir a les subvencions.

Les actuacions o projectes per els quals se sol•licitin aquests ajuts, s’han d’haver dut a terme entre el 1 de gener de 2009 y 31 de desembre de 2009 i el termini de presentació de les sol•licituds acaba als 20 dies naturals a partir de l’endemà d’haver-se fet públic en el BOIB, o sigui que, si els meus càlculs no van errats, hi ha de temps fins el 19 de juliol, ja que el butlletí va ser publicat el 27 de juny.

Jo, personalment, que en el passat he format part de diverses entitats sense ànim de lucre i conec les dificultats que es tenen des d’aquestes per recollir i preparar tota la documentació que cal en aquestes situacions, considero que és un termini molt curt.

Però vaja, el cas es que la convocatòria s’ha fet, i en aquestes condicions, i jo, com a comunicador a les Cròniques de Mallorca, ho dono a conèixer per a qui pugui estar-hi interessat.

Imatge: Foto de la Lila Thomàs Andreu, Directora de l'Institut Balear de la Dona, feta al llarg d'una entrevista publicada a Pòrtula, informatiu de Marratxí, núm 287 (agost 2005).

Breu història de Mallorca i les Balears (I)

Esquelet de "myotragus balearicus"

Fotografia de Francisco Valverde a Vikipèdia.

Quant parlem de la història de Mallorca i les Illes Balears ens referim, naturalment, a la història del home, els períodes anteriors s’anomenen prehistòria i no fa al cas.
No està del tot clar quan va arribar exactament l’home a les Illes ni de on venia, però sembla ser, per les restes arqueològiques, que els primers habitants varen arribar cap allà l’any 7000 AC.
Aquell primer nucli de pobladors ja havia après l’art de navegar i afrontava la vida a base de caçar i recol•lectar.
A les illes hi varen trobar un animalet, que els científics anomenen “myotragus balearicus”, que venia a ser una mena de cabreta, i es dedicaren a caçar-lo, fins que ja no en va quedar cap (a les hores no hi havien ecologistes que defensessin als animals en perill d’extinció). Encara que algunes investigacions apunten a que va ser un canvi climàtic el que va acabar amb l’espècie. La data de la seva extinció s’ha apuntat que devia ser cap a l’any 3000 AC.
Sigui com sigui, com que es varen quedar sense animals per caçar, varen tenir que recorre a altres solucions, com portar animals domèstics d’altres llocs, i dedicar-se a treballar la terra, encara que de manera molt rudimentària.
A aquest període se l’anomena pels entesos “pre-talaiotic”. Durant aquesta època, l’home deixa d’habitar a coves naturals i comença a fer les seves primeres construccions per els seus actes funeraris, a la vegada que comença a construir coves artificials amb particions com a cambres, passant a viure en petites comunitats familiars.
És a partir de l’any 1300 AC, aproximadament, que es produeix el primer canvi important a la vida de les illes. No està molt clar quin va ser el motiu que l’originà, però tot sembla apuntar que devien arribar gent de fora que, d’alguna forma forçaren el canvi, començant el que se’n diu el “període Talaiotic”.
S’inicia una forma de vida tribal, amb jerarquies, concentrant-se en poblats amurats, i s’han trobat restes arqueològiques de forces armes, la qual cosa vol dir que ja devien tenir una estructura un poc militaritzada (no sabem si tenien que fer el servei militar encara que es probable que sí).
Les construccions que ens han arribat de l’època ens parlen de grans torres quadrades o circulars, fetes de pedres amuntegades en sec, amb una cambra a dins, són els famosos “Talaiots”.
Aquests edificis tenien, pel que sembla, diverses funcions, d’una banda per a celebrar-hi reunions i cerimònies i, per altra banda, com a defensa.
Al seu entorn hi havia altres construccions menors on l’home hi feia la seva vida diària.
En aquesta època sembla ser que els illencs varen començar a tenir els primers contactes amb les civilitzacions més avançades de la mediterrània, com ara els grecs i els fenicis. Aquests darrers, a partir de la seva estància a Cartago, varen establir algunes colònies a la costa.
Tota aquesta nova civilització va restà establerta a les illes fins que els romans es decidiren a conquistar-les, l’any 123 AC.
Però dels romans ja en parlarem en el proper escrit.

Senderisme a Mallorca (I). El Camí Vell de Lluc

Mallorca no és només mar, sol i platges, no es només la Catedral, les Coves del Drac o les perles de Manacor.
De fet, si no coneixes l’Illa són bons llocs per començar a conèixer-la, però hi ha moltes més coses que es poden conèixer i que no solen estar a les principals ofertes turístiques, com és ara el senderisme.
Mallorca presenta una gran quantitat de llocs, racons i paisatges que acostumen a passar desapercebuts a la gran majoria dels visitants.

Entre ells hi ha una sèrie de rutes per la Serra de Tramuntana, algunes de les quals s’han anomenat “Rutes de Pedra en Sec” i que ens ofereixen un meravellós espectacle tant visual com de pau i tranquil·litat.

Per encetar aquesta sèrie d’articles dedicats al senderisme, començaré parlant d’una de les primeres caminades que vaig fer a l’Illa, “El camí vell de Lluc”, del que podeu trobar en aquest enllaç la informació de la excursió que varem fer amb la meva dona el dia 5 de juny de l’any 2004, encara que està en castellà.
Per els que no han estat mai a l’Illa, Lluc és un Santuari dedicat a la Mare de Deu de Lluc que es troba en plena Serra de Tramuntana, en una pròxima entrada en parlarem amb més profusió, ja que val la pena dedicar-li una entrada per ell sol.

L’anomena’t “Camí Vell de Lluc”, actualment s’integra dins els itineraris que el Consell de Mallorca està restaurant i senyalitzant dins el GR-222, que es el camí que va de Artà a Lluc. De fet, del tram que va de Inca a Lluc, només està acabat, precisament, el que antigament era dit “Camí Vell de Lluc”, que era el que anava des de el poble de Caimari, conegut pels seus olis amb denominació d’origen dins la marca “Olis de Mallorca”, fins al santuari.
El camí segueix, amb diverses variants, el recorregut que existia en el segle XIII quant les peregrinacions al santuari eren freqüents i molt populars.
Al llarg de la seva història ha rebut diversos noms, sent el primer d’ells “camí de na Moltó” i, ja en el segle XIV, era conegut com “camí de ses Creus”, degut a les set creus o medallons esculpits en pedra pel millor escultor de l’època, Llorenç Tosquella, representant els “7 Goigs de Nostra Senyora” que hi havia al llarg del seu traçat.

En els segles XV, XVI i XVII va a passar a anomenar-se “Camí General”, ja amb algunes modificacions al seu traçat, però la modificació més important es va dur a terme al començament del s. XVIII, quan es va construir un tram important del camí pràcticament nou per tal d’esquivar el pas del “Grau”, molt perillós. El traçat sinuós del nou camí va acabar per donar-li de nom popular “Sa Llangonissa”.
A partir de l’any 1884, amb la construcció de la nova carretera, el camí comença a perdre la seva utilitat i s’inicia un període de degradació que no finalitzaria fins l’any 1989 en que el Consell de Mallorca, amb col·laboració amb els ajuntaments d’Escorca, Caimari i el Santuari, inicia la seva reconstrucció i rehabilitació.

El total del camí és de poc més de 6 quilòmetres, des del poble fins al santuari i es pot començar des de l’aparcament que hi ha a la sortida de Caimari, situat a uns 300 metres de les darreres cases. Per la carretera hi ha uns 10 quilòmetres.

Durant el seu recorregut podrem observar nombrosos ecosistemes d’alzinars, ullastrars, agraris (sobretot d’olivars) i penya-segats. També en fauna vertebrada, es tracta d’una zona molt rica amb diverses espècies com ara rapinyaires, el mart, el mostel, la cabra orada i els ocells migrants.A més és molt important la mostra de patrimoni etnològic i religiós. Hi podrem trobar diferents restes, algunes d’elles restaurades, vinculades a l’explotació agrícola i forestal de la serra de Tramuntana: rotlos de sitja, barraques de carboner, basses, rotes, fonts, etc.

Els diferents paisatges que es poden observar de l’Illa des de les diferents alçades que es van recorrent durant l’itinarari ens deixaran bocabadats, a més dels espectaculars racons que ens faran passar unes estones inoblidables.

Abans d’arribar al santuari, ens trobarem amb un refugi del Consell, destinat, principalment als caminants de llarg recorregut.

Finalment, en arribar a Lluc ens trobarem amb un indret encisador, del qual ja en parlarem en una altra entrada, només dir que el santuari es troba aproximadament a uns 500 metres d’alçada sobre el nivell del mar i compte amb nombroses alternatives.